dimarts, 31 de març del 2015

SALMÓ A LA MOSTASSA

Una altre recepta ben fàcil, que vaig anar provant sobre la marxa i el resultat va se bo.......força bo....be això és com ho varen batejar el comensals......

SALMÓ A LA MOSTASSA  


Ingredients:
Filets de salmó fresc (tall per persona)
vi blanc
una llimona
pebre 
sal 
oli d'oliva verge
mostassa de gra 
crema de llet


Preparació:
Deixar durant 3 o 4 hores els filets de salmó macerant amb el suc de la llimona i un bon raig de vi blanc a la nevera.
Escorre el líquid i posar els filets en una safata per anar al forn, amb un bon rajolí d'oli, sal-pimentar i pintar-ho amb la mostassa, afegir-hi dues o tres cullerades soperes de crema de llet i ficar-ho al forn a 170º uns 20 minuts. En l'últim moment posar el gratinador perquè es dori una miqueta.

Fàcil i exquisit, suau i amoròs

dilluns, 30 de març del 2015

MINI QUICHES

Avui he posat en pràctica una recepta que vaig trobar casualment i que es la versió fàcil de la quiche.

Queda be, entra pels ulls........però també es gustosa i be de gust menjar-ne

MINI QUICHES 

       


Ingredients:
1 paquet de pasta de cresta o "obleas"
130 gr de formatge ratllat
2 ous
130 gr de bacon 
una ceba mitjana
oli d'oliva verge
sal 
pebre


Preparació:
Picar la ceba i posar-la a la paella fins que quedi daurada. Afegir les tires de bacon i deixar-ho 5 minuts fins que es faci. Encenem el forn a 200º, i col·loquem les "obleas" en motllos de magdalenes.  En un bol batem els ous i incorporem la crema de llet, el formatge, la sal i el pebre. Afegim el sofregit de bacon i ceba i omplim amb aquest farcit la massa. Ho fiquem al forn durant 15 minuts.

I llestes.........per menjar com aperitiu.
També es pot variar el farcit. En comptes del bacon i ceba és pot canviar per porros i xampinyó o junt amb la ceba afegir-hi carbassó.

dimarts, 24 de març del 2015

BRIOXETS DE LLET

Una altra recepta dolça

BRIOXETS DE LLET

                  
Ingredients:
425 gr de farina de força 
20 gr de llevat fresc o en pols
2 ous
una mica de sal
175 ml de llet
                           100 gr de sucre
                           100 gr de mantega

Preparació:
Posem la llet en un pot i el portem a ebullició i la deixem reposar fins que estigui temperada i si afegeix una miqueta de sucre i el llevat fresc. 
En un bol es barregen tots els ingredients secs: la farina, la resta de sucre i la sal. Agregem els ous, la llet i per últim la mantega fosa. En el cas de llevat en pols s'afegeix junt amb la farina.
Amassem la barreja a mà durant 20 minuts o amb una batedora amb barrilles d'amassar durant 10 minuts.
Deixar la massa en un bol i tapar-la amb un drap fins que dobli el volum o durant una hora. Tornar-la a amassar per expulsar aire.
En la plata del forn folrada de paper sulfuritzat anar fent boletes, fer un tall al centre i pintar-ho amb ou i escampar sucre.
Fornejar durant 6 minuts aproximadament a 200º.

Dolces sensacions.......

PASTÍS DE FORMATGE (Font: Lorraine Pascale)

Aquest cap de setmana he pogut posar en pràctica noves receptes i la veritat han donat bon resultat.....

Receptes dolces: un pastís de formatge adaptat a la meva manera i uns brioxets....


PASTÍS DE FORMATGE (Font: Lorraine Pascale) 
Adaptada a la meva manera
  


Ingredients:
Per la base: 
70 gr mantega fosa
200 gr galetes digestive
Per al farcit:
500 gr mascarpone
200 gr philadelpia
200 ml de nata per muntar
3 ous 
100 gr sucre en pols 
2,5 cullera de farina de blat de moro
extracte de vainilla

Preparació:
Triturar les galetes i afegir-hi la mantega fosa. Barrejar-ho be i posar la massa en un motllo rodó desmuntable, prèviament folrat de paper de forn. Pressionar be la massa i deixar-la durant 20 o 30 minuts a la nevera.
Mentrestant preparar el farcit, posant en un bol gran tots els ingredients i batre-ho tot amb la batedora elèctrica durant força estona fins que estigui tot ben incorporat.
Retirar la massa de galeta de la nevera i afegir-hi el farcit. Posar-ho dins el forn, prèviament escalfat a 170º durant 40-45 min. Transcorregut aquest temps el farcit s'ha de balancejar i quan arriba aquest punt s'ha de deixar dins el forn durant una hora i sense moure'l. Així s'ha acaba de quallar i no s'esquerda.

Decorar-lo, si es vol, amb mores, nabius i figues o altre tipus de baines i escampar-hi sucre en pols. Si no simplement amb sucre en pols.

dilluns, 16 de març del 2015

TOMBET

Vaig a vegades a Mallorca i en un llibre de cuina d'allà vaig trobar la recepta del "Tumbet o Tombet"

"El tumbet o tombet es un plato típico de Mallorca muy similar a la samfaina. En su origen únicamente se utilizaba el excedente de hortalizas de temporada: berenjenas, patatas, pimientos rojos y tomates"

Avui volia compartir amb vosaltres la recepta que jo vaig trobar, i com que no m'agrada penjar res al blog que no provi, avui us explicaré com l'he fet.....

TOMBET                                     


Ingredients:
4 patates mitjanes
2 carbassons mitjans
2 albergínies mitjanes
1 pebrot vermell
Salsa de tomàquet feta a casa amb ceba i tomàquet, sal, pebre i una mica de sucre per treure l'acidesa 

Preparació:
Tallar la patata, el carbassó i l'albergínia a rodanxes no molt primes
Tallar el pebrot a daus.
Fregir cada verdura per separat i després deixar-les escorre en un colador i amb paper absorvent.

Alhora fer la salsa de tomàquet.
Després en una greixonera o cassola per anar al forn anar posant-hi per capes les patates, les albergínies, els carbassons, els pebrots i per últim la salsa de tomàquet.

En la recepta original no surt però jo ho he posat uns minuts al forn ben calent perquè així tot els ingredients es combinin millor.




diumenge, 15 de març del 2015

Propietats del pèsols (font: Ets el que menges)

Propietats del pèsols (font: Ets el que menges)



Creiem que hem descobert el perquè de la dita popular “ser eixerit o eixerida com un pèsol”. Aquestes petites verdures lleguminoses són plenes de vitamines que són específiques per al bon funcionament del sistema nerviós i que, fins i tot, ens poden ajudar a superar el nerviosisme i a mantenir un estat d’ànim més positiu.
Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però des del punt de vista nutricional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora. Els pèsols frescos de temporada (de març a maig) són una autèntica meravella per al paladar que val la pena aprofitar també, perquè són molt rics nutritivament. Els pèsols destaquen per un contingut alt en vitamines del grup B, vitamina C, proteïnes fàcilment digeribles, hidrats de carboni d’assimilació lenta i minerals com el calci, el ferro, el potassi.

Propietats nutricionals

Els pèsols són dels aliments més rics en vitamines del grup B. Les vitamines del grup B són hidrosolubles, és a dir, es dissolen en l’aigua i, per tant, són fàcils d’eliminar per l’orina; per això convé prendre’n diàriament, perquè no tenim capacitat d’emmagatzemar-les. A continuació expliquem la importància que tenen aquestes vitamines:
La vitamina B1 és necessària perquè les fibres nervioses es nodreixin de glucosa adequadament. Una deficiència provoca la degradació de les fibres nervioses i produeix símptomes desagradables, com la falta de coordinació, la sensació de formigueig a les cames, mans o peus.
També són rics en vitamina B3, que, juntament amb les altres vitamines que contenen del grup B (la B1, la B2 i la B6), contribueix a regular processos metabòlics que són essencials perquè arribin els nutrients al sistema nerviós. A més, contenen quantitats importants de vitamina B9, la deficiència de la qual és responsable de l’aparició de símptomes de depressió o de mal humor.
Per tot això, menjar pèsols és una manera deliciosa d’ajudar a superar els nervis, l’ansietat i ens ajuda a mantenir un estat d’ànim positiu. Aquesta és la raó científica per la qual tradicionalment s’han considerat un antídot per allunyar els “mals pensaments”.

Efectes sobre l'organisme

Els pèsols tenen diversos efectes sobre l’organisme que tot seguit destaquem.
Ajuden a millorar la circulació sanguínia i redueixen el colesterol: els pèsols contenen substàncies amb propietats vasodilatadores. A més, el tipus de fibra soluble que contenen reté part del colesterol LDL (el que anomenem dolent) i evita que sigui absorbit per l’intestí i que passi a la sang. El consum de llegums rebaixa la taxa de colesterol en sang. En un estudi fet amb 10.000 persones i publicat a Archives of internal medicine el 2001, el risc de malaltia cardiovascular en persones que consumien llegums almenys quatre cops per setmana es reduïa un 22%.
Ajuden a controlar els nivells de sucre en sang: tenen un tipus d’hidrats de carboni complexos que es van convertint a poc a poc en sucres simples; així s’eviten les pujades ràpides de glucosa en sang i es manté la sensació de sacietat i confort en l’organisme durant més temps.
Reforcen la flora intestinal: tenen molta fibra; especialment la pell és rica en fibra insoluble, que augmenta el moviment dels budells i evita l’estrenyiment. A més, aquesta fibra actua de prebiòtic de la flora intestinal sana.
Són rics en antioxidants: com ara la vitamina A, els betacarotens, i la vitamina C, que ens ajuden a bloquejar els radicals lliures causants de l’envelliment de les cèl·lules.
Però no tot són flors i violes; els pèsols també destaquen en dos efectes negatius:
Contenen un anticonceptiu natural, la m-xilohidroquinona, que interfereix en l’alliberació dels estrògens i la progesterona. En realitat, se n’haurien de menjar molts per arribar a ser nocius, però poden haver-hi sensibilitats específiques que en desaconsellin el consum en cas de problemes de fertilitat.
Són lleugerament acidificants: són rics en sals minerals àcides i per això no són recomanables en casos de reumatisme, artritis, malalties renals.

Canvis vitals

Segons la medicina tradicional xinesa, els pèsols són de naturalesa tèrmica neutra, de gust dolç i amb efectes tonificants sobre el sistema digestiu (la melsa, el pàncrees i l’estómac), contribueixen a harmonitzar la digestió i ajuden el fetge a treballar bé.
És recomanable menjar-ne en casos de vòmits, singlot, rots i tos, per contrarestar aquestes forces d’ascens mitjançant l’efecte de descens que produeixen. També s’utilitzen en els casos d’afeccions a la pell, com en la furunculosi i la carbunculosi.
Finalment, es considera que tenen efectes lleugerament diürètics i laxants.

PÈSOLS AMB CLOÏSSES

Ara ja comença a ser època de pèsols.

Que bons que són.
Us passo una recepta on els protagonistes són ells i les cloïsses.

PÈSOLS AMB CLOÏSSES           


Ingredients (4 o 5 persones)

800 gr de pèsols (ja desgranats)
2 cebes mitjanes
1/2 got de vi blanc
1/2 got d'oli d'oliva
una culleradeta de sucre
Sal 
Pebre
Una miqueta de xocolata negre
300 gr de cloïsses

Preparació:
En una cassola (de fons gruixut) a poder ser, s'hi evoquen els pèsols amb el sucre, la sal i el pebre, així mateix s'incorporen les cebes picades, l'oli i el vi i es tapa.
Es posa a foc mitjà, aproximadament una hora, sempre tapat i quan porta una estona s'hi afegeix el xocolata.
Es renten les cloïsses i s'obre al vapor, sense aigua.
S'afeixen als pèsols, junt amb la seva aigua i es deixen un minuts......

També es poden prendre estofats juntament amb faves
I si no hi ha pressupost les cloïsses és poden canviar per "xirles" (be a casa meva les anomenàvem així)






FILET A LA MOSTASSA

Bona tarda des de la muntanya.
Avui vull compartir un plat molt fàcil i que sempre triomfa.

FILET A LA MOSTASSA

Ingredients:
Filet de porc ben net de greix. També es pot fer amb filet de vedella
Oli oliva verge
Una c/p mostassa "antigua" (la que te granets)
200 ml crema llet (cuina)

Preparació:

En una paella rostiu el filet per tots cantons, que quedi ben torrat i un cop acabat es reserva. En l'oli que queda hi posem la cullerada ben farcida de mostassa i barregem be i finalment hi afegim la crema de llet, deixem que es redueixi uns minuts. Afegim el filet a la paella i ja esta. Llest per menjar. S'acompanya molt be amb una mica d'arròs.





dijous, 12 de març del 2015

aliments verds (enciams i altres)

I ara una mica d'informació sobre els aliments verds (enciams i altres)

Font: Gastronoesfera (INBOGA)  




Y es que hoy por hoy los beneficios de los también llamados ‘alimentos verdes’ son indiscutibles para nutricionistas y consultores macrobióticos. Así que ya sabes, estás ante el plato perfecto para establecer las bases de una dieta sana: pocas calorías, dosis adecuada de fibra, buena hidratación, muchas proteínas y mil posibilidades en su preparación. 
Pero, como no todas estas hortalizas son iguales ni se reducen a la lechuga, te invitamos a través de estas líneas a descubrir las más características. Cuáles son las más aconsejables, sus diferentes propiedades y qué se esconde detrás de cada una de ellas. Empezamos nuestro recorrido.

Lechuga: la gran aliada si padeces problemas intestinales

Empezó a cultivarse hace 2.500 años siendo una verdura muy conocida por persas, griegos y romanos. Estos últimos tenían la costumbre de consumirla antes de acostarse después de una cena abundante para así poder conciliar mejor el sueño. Porque si algo caracteriza a la lechuga es su riqueza en fibra, la gran aliada de un correcto funcionamiento intestinal.
Además, una ración de la clásica lechuga, aporta el 45% de la vitamina A que necesita el cuerpo diariamente para mantener en perfecto estado las células, el crecimiento óseo y la regulación de piel y mucosas.

Rúcula: interesante regusto picante y amargo

Estamos ante una de las hortalizas más consumidas en nuestro país. Su potente sabor, con un regusto picante y amargo (comparte algunos componentes con el wasabi) es muy fácil de combinar con otros ingredientes. Pero además de su peculiar y agradable sabor, no podemos obviar sus grandes ventajas para nuestro organismo. Contiene una sustancia, llamada glucosinato, que dicen los expertos es muy efectiva en la lucha contra determinados tipos de cáncer (cáncer de pulmón, bucal y de piel principalmente).

Canónigos: los más relajantes

Este vegetal recibe su nombre en tiempos remotos cuando su consumo era habitual entre los clérigos. Cuenta la historia que la consumían principalmente paraaquietar su ansiedad sexual. Son de la familia de la Valeriana y de ahí sus propiedades relajantes. Se distinguen por tener un sabor muy agradable que nos recuerda a los frutos secos.

Escarola: idónea para embarazadas

Una ración de escarola aporta el 25% del ácido fólico que necesitamos diariamente. Una insuficiente ingesta de este último compuesto y su falta durante el embarazo se asocia con un alto riesgo de malformaciones congénitas fetales. Además, al contener cerca de un 95% de agua en su composición, es una hortaliza muy diurética y ligeramente laxante. Ayuda a fortalecer los huesos, los dientes, el cabello y a proteger la vista.


Col: aconsejable para calmar los nervios

Aunque es más típica de guisos y cocidos, es cada vez más frecuente encontrarla cruda como ensalada. Es rica en un complejo de vitaminas que resultan necesarias para mantener en buenas condiciones el sistema nervioso. Así que, comer mucha col, ayuda a relajarse y a dormir mejor. No obstante, hay que tener en cuenta que en algunas personas puede producir flatulencias y molestias digestivas leves.

Berros: un potente antiviral

Según su composición química, los berros contienen importantes cantidades de flavonoides y vitamina C. De ahí que su hoja sea considerada como planta medicinal por sus importantes acciones antivirales, expectorantes y antiinflamatorias. Además limpian el hígado, tratan los dolores producidos por el reuma y favorecen la curación de heridas en la piel.

Endivias: la más moderna de las ensaladas

Un campesino de los alrededores de Bruselas descubrió a finales del siglo XIX que de unas raíces de achicoria silvestre habían nacido unos extraños brotes alargados de hojas amarillentas. Nada más comprobar que eran comestibles, empezó a cultivar esta extraña hortaliza.
Años más tarde, se empleó un procedimiento de decoloración para mejorar el tono amarillento de las hojas. Las endivias son muy digestivas y muy poco calóricas ya que únicamente tienen 20 calorías por cada 100 gramos.

Espinacas:

Todos recordamos a Popeye con una fuerza sobrehumana cada vez que comía una lata de espinacas. Nos remontamos a los años 30 en EEUU cuando Max Fleischercrea este mítico personaje de dibujos animados y cómics, que comía espinacas para multiplicar su fuerza.
Por aquella época, tras la I Guerra Mundial, las anemias por falta de hierro entre la población eran muy comunes y por eso este personaje fue utilizado por las autoridades sanitarias para la promoción del consumo de espinacas, ya que existía la creencia popular de que eran muy ricas en hierro. Porque, si bien es cierto que las espinacas tienen hierro, no son desde luego la hortaliza que más contiene este mineral. Eso sí, es muy apreciada por su elevado valor nutritivo en general y su riqueza vitamínica en particular.
Hasta aquí nuestras recomendaciones para la base de una buena ensalada. Ahora sólo queda poner imaginación, buscar los ingredientes adecuados y completar uno de los platos más famosos de la dieta mediterránea.

Escrit per Regina Brett

Escrit per Regina Brett, 90 anys, de "The plain dealer", Cleveland, Ohio.

Per celebrar l'arribada a la meva avançada edat vaig escriure unes lliçons que m'ha ensenyat la vida.
*La vida no és justa, tot i així és bona.
*La vida és massa curta per perdre el temps odiant algú.
*La feina no et cuidarà quan estiguis malalt. La família i els amics sí. Mantén-ne el contacte.
*No has de guanyar cada discussió. Has d'estar d'acord a no estar d'acord.
*Plora amb algú. Alleuja més que plorar sol.
*Quan es tracta de xocolata la resistència és inútil.
*Fes les paus amb el teu passat perquè no arruïni el present.
*No comparis la teva vida amb la d'altres. No tens ni idea de com és la seva  travessa.
*Si una relació ha de ser secreta, millor no tenir-la.
*Respira profundament. Això calma la ment.
*Elimina tot el que no sigui útil, bonic o alegre.
*El que no et mata, en realitat et fa més fort.
*Mai és massa tard per tenir una infantesa feliç, però la segona només depèn de tu.
*Quan es tracta de perseguir allò que vols a la vida, no acceptis un "no" per resposta.
*Encén les espelmes, utilitza els llençols bonics, posa't la llenceria cara.
No la guardis per a una ocasió especial. Avui és especial.
*Sigues excèntric ara. No esperis a ser vell per ser-ho.
*L'òrgan sexual més important és el cervell.
*Ningú és responsable de la teva felicitat, només tu.
*Emmarca tot suposat "desastre" amb aquestes paraules: "D'aquí a cinc anys, això importarà?"
*Perdona-ho tot a tots.
*El que els altres pensin de tu, no és cosa teva.
*El temps ho cura gairebé tot. Dóna temps al temps.
*Per més bona o dolenta que sigui una situació, algun dia canviarà.
*No et prenguis tan seriosament a tu mateix. Ningú més ho fa.
*No qüestionis la vida. Només viu-la i aprofita-la al màxim avui.
*Arribar a vell és millor que l'alternativa... morir jove.
*Tot el que veritablement importa al final és que hagis estimat.
*Surt cada dia. Els miracles estan esperant arreu.
*Si ajuntéssim els nostres problemes i veiéssim els dels altres, voldríem els nostres.
*L’enveja és una pèrdua de temps. Tu ja tens tot el que necessites.
*El millor encara ha d'arribar.
*No importa com et sentis... arregla't i presenta’t.
*Cedeix.
*La vida no està embolicada amb un llaç però segueix sent un regal.

diumenge, 8 de març del 2015

LLOBARRO O DAURADA "BIFFI"

I ara una recepta de peix.....fàcil, diferent i deliciosa.

LLOBARRO O DAURADA "BIFFI"

Ingredients:
6 filets de peix
3 talls de pa de motlle
4 cullerades de formatge parmesano ratllat
2 cullerades de herbes picades (alfàbrega, romaní, farigola)
Oli d'oliva
Sal i pebre

Preparació:
Precalentar el forn a 180º. Posar els filets de peix (el costat de la pell cap avall) en una safata de forn folrada amb paper de forn.
Triturar el pa de motlle amb les herbes, afegir el formatge ratllat i per últim l'oli, la sal i el pebre.
Posar la barreja sobre els filets de peix i fixant-ho be amb la ma i acabar posant-hi un rajolí d'oli. Fornejar durant 10 o 15 minuts. La crosta ha de quedar ben daurada i cruixent.

Bon profit!!!


EL TIRAMISÚ

A veure si m'inspiro........avui tinc la necessitat de compartir una recepta dolça i típica italiana (font: Rosaria Simone) 

EL TIRAMISÚ (dedicat especialment a la Carme)

Ingredients:


250 gr de formatge mascarpone           
4 ous
60 gr de sucre
250 gr de Savoiardi (bescuit sec típic italià)
1 copeta de conyac
3 copes de cafè
cacao en pols


Preparació:
Batre els rovells d'ou amb el sucre i afegir el formatge. Barrejar-ho tot fins que tingui una consistència cremosa homogènia. Muntar les clares a punt de neu i afegir-les amb una espàtula a la crema feta anteriorment. Barrejar el cafè calent amb el conyac. Impregnar un a un els savoiardi amb el cafè i anar col·locant-los per capes en una font quadrada o rectangular, començant per capa de crema, savoiardi, crema i així alternativament. La última capa ha de ser la de crema. Escampar el cacao en pols per sobre i deixar-ho reposar a la nevera com a mínim 2 hores.




dilluns, 2 de març del 2015

les llavors

Hola. Avui vull compartir la importància que tenen les llavors en la nostra vida, en la nostra salut


Llavors, realment cal prendre llavors?

Per a què són bones les llavors? N’hauríem de prendre cada dia? Com podem fer-ho? I quines hauríem de menjar?

2 de febrer 2014 per Neus Elcacho
Foto: Pau Esculies
Foto: Pau Esculies

Quins beneficis ens aporta menjar llavors?

Les llavors són interessants nutricionalment ja que aporten un plus de vitamines, minerals, aminoàcids i greixos molt complet.
Entre les propietats comunes de les diferents llavors podem destacar:
  • L’alt contingut en greixos insaturats (omega-3, 6 i 9), que ajuden a equilibrar la ingesta dels greixos no tan beneficiosos, els saturats. Les llavors de lli i les de chía contenen omega-3; les llavors de sèsam, carbassa i gira-sol, omega-6 i 9. En general, cal conservar-les amb precaució, com veurem més tard, ja que aquests àcids grassos s’oxiden amb facilitat.
  • Són riques en lecitina, un emulsionant que ajuda a dissoldre el greix, com passa en el cas del colesterol.
  • Tenen aminoàcids, que conjuntament amb els llegums formen la proteïna completa.
  • Pel que fa a les vitamines, cal destacar les del grup B –bàsiques per al funcionament correcte del sistema nerviós– i la vitamina E, antioxidant pura.
  • Són uns aliments remineralitzants pel calci, magnesi, ferro, silici, zinc, coure i bor que contenen.
  • Contenen àcid fòlic, clau per a l’embaràs i la lactància.
  • Són pura fibra, aliment bàsic per a la flora intestinal.
Segons un punt de vista més energètic o oriental, es tracta d’un aliment dolç, neutre, i alcalinitzant; per tant, en podem prendre en qualsevol àpat, al llarg de tot l’any, i cada dia; sempre en petites quantitats, això sí.
Les llavors són beneficioses per donar un plus de nutrients, a més de millorar la circulació, el colesterol, el restrenyiment i la fertilitat masculina

Quines llavors oleaginoses podrem trobar?

Analitzem quins beneficis nutricionals tenen cada una de les llavors més conegudes: sèsam, lli, carbassa, gira-sol, rosella, chía.
SÈSAM
És una bona font vegetal de calci: 1 cullerada de calci de 20 g aporta 195 mg de calci, més que mig got de llet. Per substituir el calci dels lactis, cal aportar a la dieta diferents fonts vegetals de calci.
Per altra banda, conté altres minerals clau que ajuden a fer que aquest calci s’absorbeixi, com per exemple el magnesi.
Conjuntament amb el magnesi, les vitamines del grup B, la lecitina i el triptòfan que conté converteixen el sèsam en un perfecte reconstituent muscular i nerviós, perfecte per a l’esgotament, l’estrès, la depressió, la irritabilitat, i l’insomni.
  • Podem trobar també el famós sèsam negre, que es diferencia del daurat perquè conté una mica més de ferro, que el fa interessant sobretot per a persones amb anèmia o embarassades; en general, però, les propietats nutricionals són molt similars.
  • La sal de sèsam és un tipus de sal que s’elabora molent una part de sal marina i deu de sèsam. Es tracta d’una alternativa molt saludable que aporta sabor sense haver de fer servir tanta sal. Si fem la barreja a casa, l’ideal és fer-ho amb un suribachi (morter japonès).
  • Heu sentit a parlar alguna vegada de la tahina (o tahín)? Es tracta d’una crema de sèsam que serveix per untar, que està bàsicament barrejada amb aigua. És una mica més difícil de pair que el sèsam però en conserva les propietats.
  • Si el sèsam es mol i es barreja amb mel, s’elabora un altre tipus de crema, l’halva, més dolça i energètica.
  • Barretes o torrons de sèsam. Barrejat amb fruita seca i cereals és un snack per a mig matí o mitja tarda perfecte per a tothom.
  • Oli de sèsam. Cal tenir en compte que és molt important que tots els olis de llavors siguin de primera pressió en fred i que no es cuinin: perdrien les propietats i a més poden oxidar-se i generar components tòxics molt fàcilment.
  • Beguda de sèsam. D’un gust especial, bo per acompanyar els cereals de l’esmorzar o per fer salses.
LLI
Llavors de lli
Llavors de lli
Sabíeu que el lli i les seves llavors es cultiven des de fa més de cinc mil anys?
Aquesta llavor és coneguda sobretot perquè és laxant, ja que és un bon formador de massa.
El remei més utilitzat en casos de restrenyiment és deixar macerar una cullerada de llavors de lli i dues de prunes seques dins un got d’aigua durant tota la nit, i prendre, al matí en dejú, el líquid gelatinós o tot plegat. Tot i que costi, és molt efectiu.
Però el més interessant d’aquesta llavor és que és de les poques que té força omega-3. Aquest greix és molt beneficiós perquè és antiinflamatori (clau en processos reumàtics, artrítics i artròsics), regula el colesterol, millora la transmissió nerviosa per facilitar la memòria, per exemple, i equilibra les hormones sexuals.
De varietats en podrem trobar la més comuna, la daurada, i la marró. Es diferencien més que res pel gust: la daurada és més dolça. D’aquesta llavor també se’n fa oli de lli, que tampoc cal cuinar mai.

llavors torrades de carbassa i girasol 300x200
Llavors torrades de carbassa (esquerra) i girasol (dreta)
CARBASSA
De les llavors de carbassa cal destacar que tenen triptòfan, un aminoàcid que ens ajuda a equilibrar el sistema nerviós: estat emocional i son.
També són riques en dos mi
nerals: el zinc –important per a problemes defertilitat masculina– i el magnesi –essencial per a la transmissió nerviosa i perquè es fixi el calci als ossos.
Aportar antioxidants a la pell com el betacarotè i la vitamina E, que també li aporten fermesa i hidratació.
La cucurbitacina que també conté aquesta llavor ajuda en problemes de pròstata.
Per altra banda, si la molem amb all o llavors de papaia, és un bon remei contra els paràsits intestinalsgràcies a la seva propietat vermífuga.
La medicina xinesa la destaca perquè ajuda a eliminar l’excés de mucositat de l’aparell respiratori.
GIRA-SOL
Les llavors de gira-sol són l’interior de les pipes de tota la vida. Cal destacar que són una bona font d’omega-6 i la seva quantitat en vitamina E, l’antioxidant per excel·lència, per tant, clau en l’oxidació dels esportistes i important en problemes cardiovasculars i càncer.
Podem trobar diferents cases que treballen amb productes de barreja de llavors
ROSELLA
Són unes llavors petites i rodonetes, de color negre, ambpropietats relaxants i equilibrants del sistema nerviós. Donen un toc molt bo als pans i dolços de pastisseria. Cal prendre’n poques i evitar que els nens petits en mengin.
CHÍA
Aquestes llavors estan de moda. També contenen omega-3 com les de lli (conté més omega-3 que el salmó), i són considerades un superaliment, ja que contenen la proporció més gran de proteïna de totes les llavors, més calci que la llet, més potassi que els plàtans, i més ferro que els espinacs. Tenint en compte les proporcions per 100 g, esclar, i que la recomanació diària és molt menys, 1 o 2 cullerades soperes, uns 20-30 g.
CANÈM
Les llavors de cànem són potser les menys conegudes, però no per això les podem menystenir. Contenen tots els aminoàcids essencials, per tant, són una proteïna completa. Molts esportistes i vegetarians en posen als batuts i liquats: pel gust i color, és més recomanable barrejar-les en cremes i liquats de verdures.

Com conservar-les i com cuinar-les

Suribachi, el morter japonès
Suribachi, el morter japonès
En general, cal guardar-les en un pot de vidre, tancades i que no els toqui la llum directa. D’aquesta manera evitarem que l’oxigen, la llum i la temperatura les tornin ràncies.
  • Si les volguéssim menjar directament, no les absorbiríem i passarien per l’intestí gairebé intactes; per tant, només servirien per ajudar a millorar el trànsit. Abans de menjar-nos-les, és important deixar-les en remull o torrar-les en una paella sense oli (remenant i deixant que saltin una mica, uns 2 minuts i prou). Així aconseguirem pair-les millor i absorbir bé els nutrients.
  • Després, cal moldre-les subtilment amb un molinet o un morter japonès, per trencar encara més la closca, que és el que protegeix els nutrients de l’interior; i en ressalta el sabor. Per altra banda, també ajuden en casos d’inflamació intestinal per evitar la irritació. *Es recomana no torrar el sèsam negre, ja que pot perdre més quantitat d’antioxidants; val més moldre’l i prou.
  • Si ens en sobren de torrades i mòltes, val més congelar-les.

Com prendre-les i quan

Sobretot si comprem llavors, cal que siguin sense salar; res de pipes salades ni amb sabors estranys.
Podem posar llavors sobre el pa directament amb una mica d‘oli, sobre les cremes de verdures, a les amanides, dins el pa, en barretes amb fruita seca, al iogurt, als liquats
Aconsellem tenir-les a la vista i agafar l’hàbit de consumir-ne conjuntament amb un altre aliment per arribar a prendre’n una cullerada al dia.
Un suggeriment és fer formatge ratllat vegetal, que es pot fer amb diferents llavors, tofu blanc, germen de blat, llevat de cervesa i algues en pols.