ESPAGUETI NEGRE (PASTA DE SÈPIA) AMB GAMBES I SALMÓ

Bon dia.......
Avui recepta de pasta ...... bona i fàcil, com sempre. (font: Rosaria Simone) 

ESPAGUETI NEGRE (PASTA DE SÈPIA) AMB GAMBES I SALMÓ FUMAT

Ingredients:                                              

500 gr de pasta
250 ml de crema de llet
150 gr salmó fumat
150 gr de gambes (poden cues congelades)
3 c/s de salsa de tomàquet (millor feta a casa)
pebre
sal 
oli
una mica de vodka o altre 

Preparació:
Posar a bullir la pasta en una olla amb sal (ha d'estar al dente). En una paella sofregir les gambes (descongelades) en una mica d'oli, afegir una mica de vodka i esperar que s'evapori, després incorporar-hi la crema de llet i la salsa de tomàquet. Quan ja estigui força espessa afegir-hi el salmó tallat a trossos i retirar-ho del foc.
Barrejar la salsa amb la pasta escorreguda.
Bon profit!!!!!!!

I ara unes quantes frases...........

I ara unes quantes fotos..............

PA DE PESSIC

Boníssim.........el pa de pessic de tota la vida.
Senzill però exquisit, jo el vaig fer ahir i no ens varem poder resistir.
Us passo la recepta.

PA DE PESSIC                                          

Ingredients:
4 ous
sucre: el pes dels 4 ous o una miqueta menys
farina: la meitat del pes dels 4 ous
3 cullerades d'aigua
mantega
Sucre en pols

Preparació:
Es separen els rovells de les clares. En un pot es posen els rovells, el sucre i l'aigua i es baten fins que quedi una crema fina i blanca. Es munten les clares a punt de neu. Afegir a la crema les clares i la farina i barregeu-ho suaument amb un espàtula. Afegir la massa en un motllo de 22 cm untat prèviament amb mantega i farina. Poseu al forn a 180º durant 40 min. Un cop fred escampeu per sobre sucre en pols......

Esta deliciós 

I ara unes quantes fotos curioses.

AMANIDA D'ENDÍVIES

Una amanida fàcil i que combina perfectament els seu ingredients:

AMANIDA D'ENDÍVIES 

Ingredients:
Unes quantes endívies (6 o 8)
100 gr de formatge roquefort o 125 gr de gorgonzola
unes quantes nous torrades (passades per paella)
1 poma

Salsa vinagreta

Preparació:
Tallar les endívies a làmines. Tallar el formatge a cubs. Torrar les nous en una paella i tallar la poma un cop pelada a cubs.
Barrejar-ho tot en un bol i amanir-ho amb la salsa vinagreta.

Queda molt ben compensat.
Bon profit

I ara una recepta, però calenta.

ENDÍVIES A LA BELGA 
   

    

Ingredients:

4 endívies
4 talls de pernil dolç (una miqueta gruixut)
Salsa bechamel
Formatge ratllat

Preparació:
Posar a bullir les endívies amb poca sal. Escorre-les molt be i fins i tot deixar-les en paper absorbent. Preparar la salsa bechamel amb formatge.
Enrotllar les endívies amb els talls de pernil dolç i anar-les col·locant en una font per el forn. Tirar-hi la salsa per damunt i afegir-hi el formatge ratllat.
Posar-ho al forn ja pre-calentat i gratinar-ho.

Una hortalissa coneguda pel seu sabor característic amb tocs amargants i textura cruixent. Més enllà de l’efecte refrescant que ens produeix a la boca, l’endívia també ens pot ajudar a millorar les digestions i és una font important de vitamines antioxidants.

El cultiu de l’endívia és ben particular. La primera fase consisteix en el desenvolupament de l’arrel, que en general es planta a l’estiu. Una vegada les arrels han crescut, s’arrenquen del terra i es conserven en càmeres frigorífiques fins que la demanda del mercat ho requereix. Llavors s’inicia la segona fase, la que s’anomena forçat. Les arrels s’introdueixen en càmeres fosques, on a través del cultiu hidropònic −s’afegeixen artificialment prou nutrients perquè es puguin desenvolupar− creixeran les fulles blanques. El blanqueig de les endívies que no passen per aquesta segona fase i que s’han cultivat a l’aire lliure (sobretot a l’estiu), es produeix tapant el cabdell amb un material opac com ara el paper.

Propietats nutricionals

Les propietats nutricionals de l’endívia destaquen per un contingut calòric baix (només 21,7 Kcal per cada 100 grams), però en canvi amb un contingut en fibra i en aigua (95%) interessant. Pel que fa a les vitamines i minerals destaca en:

Provitamina A: en forma de betacarotè (conté 251 micrograms per 100 grams de porció comestible). Es tracta d’un pigment que l’organisme transformarà en Vitamina A d’acord amb les seves necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i de la pell, entre d’altres coses.

Vitamina B9: o àcid fòlic. Intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic.

Vitamina C: conté 10 mil•ligrams de vitamina C per cada 100 grams de fruita comestible. Aquesta vitamina participa en la formació de col•lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments.

Vitamina E: intervé en l’estabilitat de les cèl·lules sanguínies i la preservació de la fertilitat. A més, té una potent acció antioxidant.

Potassi i calci: el primer és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal. També evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula. El calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Efectes sobre l'organisme

Poden prevenir l’acció cancerígena dels radicals lliures per la seva combinació en vitamines (A, C i E). Els antioxidants bloquegen l’efecte perjudicial dels radicals lliures que es creen durant la respiració, a causa de la contaminació, les infeccions, l’estrès, les dietes riques en greixos i la sobreexposició solar. Amb els anys, els radicals lliures augmenten el risc que es produeixin alteracions genètiques, és a dir, poden afavorir l’aparició de càncer.

Afavoreixen la salut cardiovascular: també gràcies a l’acció antioxidant de les vitamines (A, C i E). L’alteració del colesterol de densitat baixa (l’anomenat dolent) per acció dels radicals lliures està relacionada amb l’inici i el desenvolupament de l’aterosclerosi. Els antioxidants tenen acció bloquejadora dels radical lliures i, per tant, contribueixen a reduir el risc que les artèries i venes del cor i del cervell es taponin.

Ajuden a digerir millor: les endívies, pel seu contingut en una substància anomenada intibina −que és la que li dóna el sabor amargant−, milloren la funció del fetge. En concret, ho fa a través de dues accions: són colerètiques i colagogues. La primera característica vol dir que estimulen la producció de sucs biliars per part del fetge, i la segona significa que afavoreix la descàrrega de bilis a l’intestí. Per tant, ajuden a pair els menjars greixosos.

Canvis vitals

El sabor amarg de l’endívia, segons la medecina tradicional xinesa, serveix per canalitzar l’energia en direcció descendent. Es fa servir per reduir l’energia i quan hi ha òrgans excessivament calents.

D’entrada, fa efecte sobre el cor, on elimina la calor i neteja les artèries dels dipòsits de mucositat, colesterol i greixos. Tendeix a fer baixar la pressió i també desbloqueja i refresca el fetge quan s’han menjat aliments excessivament grassos.

Els aliments amargs fan baixar la febre. Consumir-ne en excés asseca els òrgans. Des del punt de vista terapèutic es fa servir en casos d’inflamació  infecció, diarrees, migranyes i hipertensió. A més, solen ser diürètics i ajuden a combatre els paràsits, les mucositats –en especial els mocs de color groc–, les erupcions. a la pell, els tumors, les cistitis o l’obesitat

CROSTATA

Avui vull compartir una recepta típica italiana. (recepta de Rosaria Simone)

Un pastis delicat i que agrada a tothom que el prova. La massa sempre és la mateixa però el farcit es pot fer de moltes maneres, a gust del consumidor.

El seu nom: CROSTATA

INGREDIENTS:                               

100g de mantega

100g de sucre

200g de farina

2 culleretes de llevat

1 ou i el rovell d’un altre.

Melmelada de gerds/taronja amarga o Nutella o crema de llimona (LEMON CURD), formatge crema (tipus mascarpone)

Preparació:

Trossejar la mantega a quadradets i deixar que s’estovi fins aconseguir la consistència de pomada, afegir-hi l’ou i el rovell i començar a amassar-ho, desprès el sucre i per finalitzar la farina amb el llevat. S’han d’anar amassant tots els ingredients, en el supòsit de que la massa

S’enganxi s’ha d’anar tirant farina a la taula de treball fins que es pugui fer una bola.

Un cop aconseguit això s’embolica en paper de film i es posa d’una hora a 2 a la nevera.

Un cop passat aquest temps es comença a estirar la massa amb el curró fins aconseguir el gruix d’un a 2 cm. D’aquesta massa has de treure’n un tros per poder fer unes tires

En un motlle rodó d’uns 22 a 24 cm posar-hi mantega i farina i folrar-ho amb la pasta. Desprès s’ha de posar tota la base amb la melmelada o el que hagis escollit i anar posant les tires fins arribar a formar rombes.

Preescalfar el forn i posar el motlle durant 30 minuts a 180º o 160º amb ventilador.

BON PROFIT

QUINOA AMB VERDURES

I ara la recepta.....ben fàcil i molt nutritiva......

QUINOA AMB VERDURES

Ingredients:

Quinoa (uns 70 o 80 gr per persona)
Verdures: ceba, porro, pastanaga, carbassó, carxofa, xampinyó, etc....
Oli oliva verge
Sal 
Pebre

Preparació: 
En una paella posar-hi oli i anar-hi afegint les verdures tallades a trossos petits i deixar que es vagin coent a foc lent fins que quedin ben cuites. Salar-ho i empebrar-ho. 
Alhora posar a bullir aigua, sense sal i evocar-hi la quinoa, deixar-la bullir durant 20 minuts i quan acabi el procés, salar-ho i afegir les verdures....
Plat senzill, sa i molt nutritiu...

I si us agrada la fotografia us recomano una exposició a Caixa Forum de Sebastiao Salgado:  GENESIS

LA QUINOA

Bon dia.......Avui dia de repòs i recolliment.

Avui vull compartir una aliment molt especial i complert: LA QUINOA

Potser no el coneixeu, però aquest és un gra indispensable al vostre rebost. De fet, des del punt de vista de la botànica no és un gra, però es fa servir com si ho fos. Va ser l’aliment principal de les cultures precolombines, que  l’anomenaven el ‘gra mare’. És capaç de créixer en condicions molt adverses i a molta altitud i és possible que això expliqui les seves excepcionals propietats.

Ha estat un aliment bàsic a Sud-Amèrica, en països com Perú, Bolívia, Equador, Xile i Argentina. Es conrea a l’altiplà bolivià entre els 3000 i els 4000 metres d’altitud. És un gra molt sofert, que resisteix bé les inclemències del temps i que no necessita plaguicides ni fertilitzants especials. En comparació amb altres cereals, té una veritable munió de nutrients, en especial hidrats de carboni d’assimilació lenta, aminoàcids, vitamines i minerals. El millor de tot, però, és la seva versatilitat a la cuina el seu gust delicat i ple de matisos.

Font: “Nutrición energética y salud”, Dr. Jorge Pérez-Calvo, Grijalbo, 2003

“Healing with whole foods’, Paul Pitchford, North Atlantic Books, 2002

Propietats nutricionals

Els inques, sense tenir cap coneixement sobre nutrició, deien que era un aliment sagrat i no s’equivocaven: és rica en tots els aminoàcids essencials (aquells que el cos no pot sintetitzar per si mateix i que necessita treure de l’aliment), en especial en lisina, un nutrient que els cereals no tenen. Per tant, la combinació quinoa-cereal proporciona un aportació proteica similar a la carn.

També és rica en àcid grassos essencials i en minerals, en especial calci (85 mg per 100 g, en té més que la llet). També és una bona font de ferro (perquè us en feu una idea: una ració de 60 g de quínoa proporciona el 46% de les necessitats diàries de l’home i el 31% de la dona) i magnesi, fósfor, potassi, manganès, coure i zinc. Com us hem explicat alguna vegada, el més important en un aliment no és quina quantitat d’un mineral en concret conté, sinó quina és la proporció de minerals del conjunt: els minerals treballen en harmonia els uns amb els altres.

Conté vitamines dels grups B i E  àcid fòlic, essencial en els primers estadis de l’embaràs. Els esportistes i la gent amb un gran desgast físic l’haurien de prendre regularment. El 13% del seu pes són proteïnes, el 5% són greixos saludables i aproximadament el 69% hidrats de carboni d’assimilació lenta, que sñon els ideals perquè mantenen els nivells de sucre en sang constants.  També conté fibra, que contribueix a netejar els budells.

Efectes sobre l'organisme

Des d’un punt de vista energètic, la quinoa escalfa i tonifica els ronyons i estimula tot el sistema digestiu. Si teniu un sistema digestiu dèbil, és un gra ideal, juntament amb el mill. Gràcies al seu alt contingut en aminoàcids i minerals és reconstituent i enforteix tot el cos. La proporció de minerals de la quinoa és ideal per a mineralitzar el cos i resulta molt beneficiosa pel sistema muscular i esquelètic, nerviós i immunitari. També proporciona molta energia i és molt nutritiva.

Canvis vitals

L’estrès constant, el ritme de la vida actual i determinades situacions de pressió emocional poden provocar davallades en el nostre nivell energètic i físic. Una mescla molt recomanable per persones molt desgastades i baixes d’energia és aquella integrada per mill amb quinoa i amarant amb quatre cullerades de llegum. Mengeu això durant una setmana amb verdures d’arrel (pastanaga, nap, …) i veureu la vida d’una altra manera.

MELANZANE ALLA PARMIGIANA

I ara la recepta.......

MELANZANE ALLA PARMIGIANA (font: Rosaria Simone) 

Ingredients:

500 gr de tomàquet pelat fresc o de llauna, en el seu suc i tallat en trossos grans

1 ceba picada                                       

750 gr d’albergínies

2 mozzarelles

50 gr de formatge ratllat parmesà

Oli d’oliva verge

Sal

Pebre

Preparació:

Preparar salsa de tomàquet amb la ceba, tomàquet, sal i pebre. Deixar-ho coure durant 15 minuts. Tallar les albergínies en rodanxes d’1 cm de gruix.

Salar-les i deixar-les escorre fins que perdin l’amargor. Assecar les rodanxes pressionant amb paper de cuina. Les rodanxes es poden fer a la planxa o al forn uns 10 minuts o es poden fregir, prèviament passades per farina. Calentar el a 180º. En una font de forn, posar una capa de salsa de tomàquet, capa d’albergínies i formatge ratllat. Afegir una cap de mozzarella. Seguir afegir capes en el mateix ordre (salsa de tomàquet, albergínies, formatge ratllat i mozzarella. Acabar amb salsa de tomàquet  i formatge ratllat per sobre. Coure al forn durant 30 o 40 minuts.

BONÍSSIM

ALBERGINIES

Primerament volia donar-vos les gràcies per seguir-me i per fer-ho amb continuïtat i fidelitat.

Avui vull parlar de les albergínies.

L’albergínia es considera nativa de l’Índia, ho sabem pels innumerables documents escrits anteriors al 2.000 aC que l’ubiquen en aquest país i d’altres de limítrofs. La introducció de l’albergínia a Europa es va produir durant l’edat mitjana i sembla ser que va ser a través dels comerciants àrabs de la península Ibèrica. Des de llavors, se’n va estendre el cultiu amb molt d’èxit als països mediterranis.

Propietats nutricionals

L’albergínia és aigua en un 92% i té un contingut en proteïnes baix, hidrats de carboni i cap greix. Comparada amb altres verdures i hortalisses, conté una quantitat mitjana de fibra. El seu contingut en vitamines no és específicament rellevant en comparació amb la resta d’hortalisses, però tot i així conté:

Vitamina A (en forma de betacarotè): és un pigment groc-ataronjat que queda emmascarat per un altre de color fosc (antocianines) que li dóna aquesta coloració tan característica. La vitamina A és necessària per al bon estat de la retina. Ajuda a formar i mantenir la pell, el cabell i les mucoses. És necessària per al creixement dels ossos, de les dents i la reproducció.

Vitamina C: conté 5 mg de vitamina C per 100 g d’albergínia. Aquesta vitamina és essencial per al bon funcionament del nostre organisme perquè intervé en moltes reaccions metabòliques. A més, com que s’elimina per l’orina (és soluble en aigua) convé ingerir diàriament aliments que en continguin.

Vitamines del grup B: conté especialment vitamina B9, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en el tancament del tub neural del fetus.

Pel que fa als minerals, els més abundants són:

Potassi i calci: el primer és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua a dins i fora de la cèl·lula. I el calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Efectes sobre l'organisme

Els efectes positius del consum de l’albergínia produïda a l’aire lliure durant la seva temporada plena (estiu), són diversos:

Estimuladora de la funció del fetge i la vesícula: l’albergínia, sempre que es cuini de manera senzilla i sense fregir, pot ajudar a afavorir les bones digestions perquè té un efecte estimulador de la funció del fetge. A més, les substàncies que li donen el sabor amarg tenen un efecte colagog, és a dir, estimulen el buidat de la vesícula biliar. La vesícula emmagatzema la bilis del fetge i està a punt per abocar-la sobre l’intestí prim amb l’objectiu d’afavorir la digestió dels greixos.

Conté potents antioxidants que ens ajuden a prevenir l’envelliment, el risc cardiovascular i les malalties degeneratives: l’albergínia conté nivells elevats d’àcid clorogènic, un dels antioxidants més potents que produeixen les plantes per protegir-se de les infeccions. També s’han identificat antocianines (flavonoides), uns pigments de color morat amb propietats molt antioxidants i que es troben a la pell de l’hortalissa. Aquestes substàncies sembla ser que tenen un efecte protector demostrat contra les malalties cardiovasculars, les degeneratives i el càncer.

L’efecte negatiu més destacable de l’albergínia és a causa del seu contingut en solanina: és molt adequat restringir el consum de solanàcies (patates, tomàquets, albergínies i pebrots) en cas de tenir inflamació a les articulacions o problemes d’ossos. La raó és que aquesta substància extreu el calci dels ossos i l’acumula en forma de cristalls, cosa que contribueix encara més a la descalcificació i inflamació. En aquest article tan interessant de la nostra especialista Montse Vallory podeu descobrir-ne més detalls.

A més, la nostra xef ens fa una recomanació molt útil: en un model alimentari sense lactis ni gaire producte animal com el que promovem des de la nostra revista, les solanàcies haurien de ser un ingredient secundari per donar color i sabor als plats. I si s’opta per un consum més regular de solanàcies durant l’estiu, per compensar la pèrdua de minerals que comporta, hauríem d’incloure ingredients rics en minerals com la sal marina, les algues marines, les anxoves, el pernil ibèric, etc.

Canvis vitals

L’albergínia, segons la medicina tradicional xinesa, té una naturalesa tèrmica que tendeix a refredar, té un sabor dolç, redueix inflamacions i actua diluint la sang estancada. És específica per al tractament de la sang coagulada que afecta l’úter i també té acció homeostàtica (redueix el sagnat). S’utilitza per tractar les hemorroides amb sang, sang a l’orina i sagnat en general.

Influeix en el fetge, en l’úter i és particularment beneficiosa en la resolució d’emocions reprimides i en els efectes negatius que afecten aquest òrgans.

D’acord amb Paul Pitchford (a Sanando con alimentos integrales), les dones embarassades han de menjar albergínia en quantitats moderades.

Un remei natural a partir de l’albergínia consisteix a matxucar-ne la polpa i utilitzar-la per suavitzar cremades (sobretot les solars). Tradicionalment, també s’ha utilitzat per tractar berrugues i per alleugerir les zones adolorides del cos afectades per malalties reumàtiques, gràcies al seu efecte balsàmic.

CAKE DE POMA

De receptes dolces amb poma n'hi ha un munt.

Una altre versió també fàcil de fer i deliciosa.

CAKE DE POMA

Ingredients:                               

4 pomes fuji

3 ous

130 gr de sucre

2 c/p de sucre avainillat

100 gr de mantega

100 gr de farina

1/2 c/p de llevat

1dl de llet

i el suc d'una llimona

una mica de canyella

Preparació:

Pelar les pomes i tallar-les en forma de mitja lluna i afegir-hi una cullerada sopera de canyella. Tirar-hi el suc de la llimona perquè així les pomes no s'enfosqueixen. Batre els ous i afegir-hi el sucre, el sucre avainillat i el llevat. Afegir la mantega fosa i acte seguit la llet i la farina.

Barrejar-ho tot molt be i incorporar les pomes i si agrada unes quantes panses (remullades en moscatell o conyac). 

Posar la massa al motllo (tipus plum cake) i fornejar-ho a 180º durant 45 minuts.

    I ara us haureu d'esperar-vos una altre dia per la popular i immensament coneguda "TATIN"

La història diu:

La tradición dice que el Tarte Tatin fue creado por accidente en el 'Hotel Tatin' en Lamotte-Beuvron, Francia en1889, lugar del que deriva el nombre. El hotel era regentado por dos hermanas, Stéphanie Tatin (1838–1917) yCaroline Tatin (1847–1911). Existen múltiples versiones acerca del origen de la tarta pero la historia más aceptada menciona que un despiste de Stéphanie Tatin hizo que se cocinaran más de la cuenta las manzanas, y para no desperdiciarlas le pusieron la pasta encima y la hornearon, y después le dieron vuelta con cuidado,      dando lugar a esta variante tan conocida en la cocina francesa.

PASTIS DE POMA

I ara una recepta dolça.....

PASTIS DE POMA

250 gr de pasta brisa o comprar-ne una de feta

Farcit:                                          

500 gr de pomes golden o reineta
50 gr de sucre moreno
100 gr de mantega
50 gr de panses
70 gr de nous
1 una cullaredeta de canyella

Preparació:
Posar la massa en un motllo rodó desmotllable. Tallar les pomes a quadrets i juntament amb el sucre, la mantega, les panses, les nous i la canyella, posar-ho tot en un recipient de picar. Picar-ho tot fins que quedi a trossos petits.

Afegir el farcit a la massa i col·locar-ho al forn, ja pre-calent a 180º durant uns 30 minuts.
Un cop fred es pot pintar amb gelatina per donar-li brillantor o deixar-ho com surt del forn. Es pot servir amb una bola de gelat de vainilla.

BONA I FÀCIL.
BON PROFIT

PROPIETATS DE LES POMES

BON DIA.
Avui vull parlar de les pomes. 

Malgrat que en mengem tot l’any, el millor moment per consumir-ne és durant els mesos d’agost i setembre, octubre, a tot estirar, si encara fa calor. Es tracta d’una fruita excel·lent per refrescar el fetge i la vesícula, i també va bé per perdre pes. A més, és rica en pectina i quercetina,  dues substàncies amb propietats molt interessants.

El pomer és un arbre importat de l’Orient. En concret, es creu que va ser el primer arbre que l’home va conrear, i va començar a fer-ho fa quinze mil o vint mil anys al centre d’Àsia, en una zona muntanyosa al nord-est de la Xina i el Kazakhstan. D’aleshores ençà, s’ha convertit en un fruita habitual en la nostra dieta i en sinònim d’aliment saludable.Com totes les fruites, si es menja adequadament és un aliment molt beneficiós per a la salut.

Propietats nutricionals

La poma és rica en vitamina C, potassi i pectina, una fibra soluble que forma part de la paret cel·lular de les plantes, en especial es troba a la pell de les fruites. Quan es combina amb sucre o amb àcids forma un gel, i és per aquesta raó que és un dels ingredients principals de les melmelades.

Les propietats de la pectina són molt interessants. D’entrada, redueix el colesterol present a la sang. La pectina impedeix la reabsorció del colesterol intestinal produït per la bilis en la digestió dels aliments. La fibra soluble crea un gel que atrapa el colesterol, que és expulsat sense passar al corrent sanguini. El fetge, que necessita el colesterol per formar àcids grassos, l’ha de treure de la sang, i això en redueix la presència.

Un altre efecte beneficiós de la pectina és que elimina metalls pesants com el plom o el mercuri, i també residus de radiació.  És beneficiosa en casos de nivells molt baixos de sucre i per tractar la depressió emocional que hi està associada.

La poma també conté quercetina, un flavonoide de propietats antioxidants que neutralitza els radicals lliures. Té efectes anticancerígens i pot prevenir la formació de tumors, en especial els de bufeta.

Efectes sobre l'organisme

A Healing with whole foods,  Paul Pitchord explica que la poma és un aliment refrescant, especialment a l’estiu, i que produeix fluids corporals, sobretot als pulmons, i per aquesta raó es considera que pot protegir aquest òrgan del tabac. Segurament també té a veure amb la quercetina, com explicàvem abans. Fa venir gana i és un bon remei contra la indigestió a causa del seu elevat contingut en àcid màlic i àcid tartàric, que inhibeixen el creixement de ferments i de bacteris nocius al tracte digestiu.

També regula l’activitat intestinal: té efecte laxant i alhora pot frenar la diarrea per les fibres, el sofre, la fructosa, el sorbitol, el zinc i l’àcid gàl·lic que conté.

I ara, la part desagradable: si sou propensos a patir gasos, vigileu amb les pomes perquè poden ser flatulentes. Per evitar-ho, mastegueu-les molt bé abans d’empassar-vos-les.

Canvis vitals

Segons diu el doctor Pérez-Calvo a Nutrición energética y salud, la poma crua no és bona per a persones de temperament nerviós. Tanmateix, aquestes persones haurien de prendre suc de poma quan estan irritades o colèriques. Segons la medicina xinesa, l’excés de foc el fetge és el responsable d’aquestes emocions, i el suc de poma té trofisme pel fetge –dit d’una manera més planera: al fetge li va bé el suc de poma. Per tant, si un dia arribeu a casa de mal humor i no voleu que els altres en pateixin les conseqüències, feu-vos un suc de poma i us relaxarà. Sona estrany, però funciona.