CRESPELLE DELICATE

BON DIA.
El dia de Nada ja ha marxat i ara toca Sant Esteve:

"Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve màrtir. En l'estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l'endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.

A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.

Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un poema (i no un vers) en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s'endurà uns quants diners de premi. El següent és un poema típic:

     Sóc petitet així
     no conec ningú
     només el papa, la mama,
     les neules i els torrons.
     I aquí tinc una butxaqueta
     per ficar-hi calerons!!!

Al País Valencià la mateixa festivitat es coneix com a Segon dia de Nadal o Sant Esteve. La tradició és menjar amb la família paterna, ja que el dia de Nadal és tradició menjar amb la família materna.

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa"

I com diu la tradició avui és dia de canelons........doncs jo us proposo una recepta ben diferent per trencar o canviar.....(RECEPTA QUE EM VA TRANSMETRE LA MEVA AMIGA, LA MEVA INSPIRADORA-MENTORA I QUE VULL DEDICAR-LI I DONAR-LI LES GRÀCIES)

CRESPELLE DELICATE (CREPS FARCITS I AL FORN, una autèntica delícia pel paladar) (font: Rosaria Simone) 

MASSA DE CREPS (30 unitats)

Ingredients:

300 gr de farina

2 ous

200 ml de llet

¼ c/c de sal

½ c/s d’oli oliva

½ c/s de sucre

¼ vaset de ron o conyac

Preparació:

Afegir tots els ingredients en una batedora eléctrica i batre fins que desapareguin els grumolls i quedi lleuguerament líquid.

Ara ja podem fer les creps.

CRESPELLE DELICATE

Ingredients:

12 creps

100 gr de pernil dolç

250 gr de carbassó

1 ceba petita

Sal

Oli

100 gr de formatge suau (havarti, mozzarella, tendre)

200 ml de nata líquida

Formatge parmesà

Preparació:

Netejar els carbassons i tallar-los en “juliana”. En una paella posar-hi una mica d’oli i la ceba picada i deixar que s’enrosseixi una mica. Després afegir el carbassó i deixar-lo coure fins que s’estobi. Retirar-ho del foc.

Tallar el pernil dolç i el formatge a tires estretes i afegir-ho al preparat anterior per poder farcir els creps i enrollar-los com si fossin canelons.

En una recipient pel forn posar les base una capa de nata líquida i a sobre anar distribuint els “canelons” , tornar a cobrir-ho amb més nata i finalment espolsar-hi formatge parmesà ratllat.

Fornejar-ho a 160º durant  15 minuts.

I ara una miqueta de música

ED SHEERAN-THINKING OUT LOUD

I unes quantes imatges

CAKE DE TARONJA

HOLA DE NOU.
Recordeu una recepta que vaig compartir amb vosaltres el dia 9 de novembre???
Vaig fer-vos arribar el Cake de Llimona, doncs avui he canviat les llimones per taronges i ha sigut un èxit.
Us convido a provar-ho.


CAKE DE TARONJA

Ingredients:                                                                                                      
125g de mantega
130g de sucre
2 ous
2 taronges
un polsim de sal
150cc de llet
215 g de farina
1/2 sobre de llevat

Pel glacé:
250 g de sucre en pols
3 cullerades i mitja de suc de taronja

Preparació:
En el pot de la batedora hi posem la mantega fosa, la raspadura de les taronges, els ous i el sucre. Ho batem tot bé.
Afegim la llet i ho batem tot una altra vegada.
Finalment afegim la farina i el llevat que haurem passat pel tamís prèviament i ho tornem a batre tot.
Untem un motlle de cake amb mantega i farina, aboquem la massa i ho enfornem a 170º durant 45 a 60 min. (a partir de 45 min punxar el centre i veure si surt sec).
Per fer el glacé hem de barrejar el sucre en pols i el suc de la taronja, que tirarem damunt el cake tan bon punt surti del forn.

PROPIETATS DE LES TARONGES


Les taronges han estat des de fa temps reconegudes com un fruit molt interessant pel seu contingut en vitamina C. Una taronja mitjana d'uns 128 gr. conté 58,6 mg de vitamina C, el que representa el 65. 2 % de la dosi diària de 90 mg recomanada per a un adult. El consum habitual de taronges garanteix que les nostres necessitats diàries de vitamina C es trobin pràcticament satisfetes. 

Són àmpliament conegudes les propietats d'aquesta vitamina. Especialment, a l'hivern, quan els tarongers es troben en plena producció el consum d'aquest fruit ens garanteix uns refredats menys forts i de menor durada. Encara que la vitamina C, al contrari del que es pensava fins a fa poc, no impedeix que agafem constipats si que enforteix l'organisme perquè els símptomes siguin menors i fa que estiguem menys temps malalts.

La taronja, un aliment rejuvenecedor
No hem d'oblidar tampoc la importància que té aquesta vitamina com antioxidant en la prevenció de nombroses malalties degeneratives com la perduda de visió, l'aparició de cataractes, la hipertensió o la sordera. Les taronges no constitueïxen l'elixir per a l'eterna joventut però, sens dubte, la presència de molta vitamina C, juntament amb altres antioxidants, com el seu elevat contingut en vitamina A en forma de betacarotens i la luteina, la converteixen en un aliment ideal per a protegir a l'organisme de moltes malalties degenerativas.

Les taronges, juntament amb les llimones o aranges, s'han utilitzat àmpliament en les dietes anti-envelliment. A més, el seu elevat contingut amb vitamina C i altres components antioxidants, aquests fruits són molt alcalins, pel que ajuden a depurar les toxines del corrent sanguini, eliminen l'àcid úric i fluidifiquen la sang.

Menjar abundants taronges després de passar una malaltia és una bona manera d'afavorir la recuperació. Els estudiants haurien d'introduir aquest fruit en la seva dieta com aliment que produeïx energia i que els ajuda a concentrar-se més en els seus estudis oferint un millor rendiment escolar.

Es creu que la taronja també ajuda a millorar les relacions sexuals de la parella a l'afavorir l'augment de la libido. La veritat és que la vitamina C sembla tenir un efecte positiu sobre totes les glàndules de l'organisme.

La taronja protegeix contra el càncer.
Les taronges són riques en bioflavonoides que posseeïxen reconegudes propietats anticanceroses. Entre ells un dels més interessants és la hesperidina. La taronja és el fruit que conté una proporció més elevada de hesperidina després de la llimona. Aquest component, per les seves propietats protectores dels capil·lars, resulta útil per al tractament de les varius, o "hemorroides". A més, s'ha vist que pot inhibir el creixement de certs tipus de cèl·lules cancerosas com les de mama o les de boca. Altres bioflavonoide que mereix ser esmentat i del com la taronja és l'aliment que més conté és la naringenina. Les seves propietats són similars a la hesperidina.

Aquests principis i altres, com el també flavonoide rutina, es troben en el epicarp de la taronja, és a dir, a la capa blanca que es troba entre la pell i la carn. És interessant, doncs, esprémer les taronges i beure el líquid on es troben aquests components. Les persones que no desitgin beure suc de taronja han de saber que, a més dels flavonoides, aquest fruit conté altres principis als quals també se'ls han atribuït propietats similars i la majoria d'ells es troben a la polpa, com el limonent, que proporciona a aquests fruits la seva característica olor.

Vitamina C, fibra, limonent, pectina o aminoàcids com la serina o la alanina són compostos anticancerosos reconeguts que es poden adquirir menjant aquestes fruites. El consum d'aquesta fruita es recomana com prevenció del tractament del cancer de colon, però podrien ser útils en la prevenció del càncer de mama.

Les taronges són bones per a la circulació
les taronges protegeixen l'organisma contra les malalties cardiovasculars. La raó d'aquesta propietat es troba tant en la seva capacitat per a disminuir la pressió arterial com en el seu poder per a impedir la formació de trombos en les artèries que serien responsables de nombrosos accidents vasculares. Menjar taronges ajuda a millorar la circulació i protegeix contra l'infart.

S'ha comentat la capacitat per a reduir el colesterol de baixa densitat (LDL),responsable de la dolenta circulació i un dels factors determinants en l'aparició de malalties vasculars. Encara que la hesperidina és capaç de reduir els nivells de "colesterol dolent", sembla ser que les funcions protectors de l'aparell circulatori es deurien més a les propietats antiagregants de la taronja (capacitat per a fer la sang més fluida al impedir l'aparició de trombos) que a les seves propietats anticolesterol.

Les taronges protegeixen els fetus de les dones embarasses.
Les taronges contenen àcid fòlic (vitamina B9) necessari per al bon funcionament cel·lular així com el bon estat del cor i del sistema nerviós. Les dones embarassades haurien de menjar taronges, ja que aquesta vitamina protegeix als seus fetus contra la malaltia de l'espina bífida, una malformació congènita produïda pel creixement incorrecte del nen.

Aquest component és necessari per a no desenvolupar l'anèmia megaloblástica, un tipus d'anèmia que es produïx per falta d'aquest component, per a combatre la depressió o per a evitar les canes prematures.

Una fruita rica en minerals
Les taronges contenen bastant calci, necessari per a la formació dels ossos i de les dents, i potasi, un mineral que resulta necessari per a l'equilibri dels líquids en l'organisme. És la seva riquesa en potasi, juntament amb el seu alt contingut en aigua i el seu baix nivell en sodi el que converteix a aquesta fruita en un aliment molt adequat en les dietes per a aprimar. Les taronges tenen poques calories, resulten molt diurètiques i ajuden a eliminar líquids de l'organisme, pel que són molt adequades per al tractament de l'obesitat i la retenció de líquids.

A més de calci i potasi, les taronges contenen fòsfor, l'equilibri del qual amb el calci és fonamental per a una bona salut cel·lular. La falta d'aquest element pot conduir a debilitat general, debilitat òssia o muscular, problemes de dents, falta d'interès o anorèxia. La seva riquesa en magnesi és elevada, una cosa molt útil per a la salut del cor o el bon desenvolupament dels músculs. La seva deficiència podria produir problemes d'immunitat. El seu contingut en sofre garanteix, amb l'ajuda de l'àcid fòlic, una bona salut de les ungles i del cabell.

RISOTTO DE CEPS

Avui hem gaudit d'un risotto.....
Risotto de ceps. (font: Rosaria Simone) 


RISOTTO DE CEPS

INGREDIENTS:
400 g d'arròs especial per fer risotto (bomba, carneroli)
2 litres de caldo vegetal
60 gr de ceps secs
formatge parmesà 
1 ceba mitjana
sal 
pebre
oli d'oliva extra verge
una mica de mantega 

PREPARACIÓ: 
Posar els ceps en aigua com a mínim mitja hora fins que s'estovin be. En una olla sofregir la ceba picada i quan estigui daurada afegir l'arròs i remoure durant uns minuts fins que agafi un color com blanc "anacarat". Agregar-hi els ceps escorreguts tot remenant uns minuts més i el suc que han deixat els ceps s'ha d'incorporar al caldo vegetal. A partir d'aquests moments s'ha d'anar incorporant el caldo poc a poc fins que l'arròs estigui cuit (son entre 15 i 20 minuts des de que es va començar a afegir l'arròs). El plat ha de quedar sucós, ni sec ni caldós. Treure l'olla del foc i afegir la mantega i el formatge ratllat. Deixar reposar uns minuts abans de servir.

AMANIDA DE CARXOFES

Be doncs ara toca la recepta freda. (font: Rosaria Simone) 

AMANIDA DE CARXOFES (dedicada especialment a una amiga de la joventut....ella ja sap perquè)

INGREDIENTS:
5 o 6 carxofes (ben tendres)
formatge parmesà tallat a làmines molt fines
sal 
pebre 
oli d'oliva extra verge
una llimona 
vinagre de mòdena

PREPARACIÓ:
Netejar les carxofes, eliminant les fulles dures de l'exterior. Quedar-se només amb el cors i tallar-los a làmines molt i molt fines (tot el que es pugui). Posar-los en un bol amb el suc de la llimona, així evitem que s'enfosqueixin i deixar-ho en maceració durant mitja hora. Escorre tot el suc. Preparar l'amanida amb les carxofes, posant-hi sal, pebre, l'oli i el vinagre. Barrejar-ho be i finalment afegir les làmines de formatge parmesà.

AMANIDA DE CARXOFES










I ara una recepta calenta.

RISOTTO DE CARXOFES

INGREDIENTS:
400 g d'arròs especial per fer risotto (bomba, carneroli)
2 litres de caldo vegetal
5 o 6 carxofes
formatge parmesà 
1 ceba mitjana
sal 
pebre
oli d'oliva extra verge
una mica de mantega 
1/2 got de vi blanc

PREPARACIÓ: 
Netejar les carxofes, eliminar les fulles dures de l'exterior i quedar-se amb els cors i tallar-los a trossos. En una olla sofregir la ceba picada i afegir les carxofes fins que s'estovin. Afegir el vi i deixar que s'evapori. Agregar-hi l'arròs i remoure durant uns minuts. A partir d'aquests moments s'ha d'anar incorporant el caldo poc a poc fins que l'arròs estigui cuit (son entre 15 i 20 minuts des de que es va començar a afegir l'arròs). El plat ha de quedar sucós, ni sec ni caldós. Treure l'olla del foc i afegir la mantega i el formatge ratllat. Deixar reposar uns minuts abans de servir.

RISOTTO CON I CARCIOFI












PER CERT LA MEVA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC EN LA PUBLICACIÓ ANTERIOR ESTAVA EQUIVOCADA. ARA JA ÉS LA CORRECTA

LES CARXOFES

Bon dia.
Ja es pràcticament hivern i aviat arriben les bones carxofes.
Avui m'agradaria parlar d'elles.

Quan arriba la tardor i comença el fred, arriba també el moment de les carxofes, unes hortalisses saboroses, amb moltes possibilitats a la cuina i, per descomptat, amb moltes propietats saludables per al nostre organisme. Colesterol? Problemes de fetge? De cor? Àcid úric? La carxofa us ajudarà.

És originària de la costa mediterrània, de Sicília o Egipte. Aquí ens interessa parlar de les propietats nutricionals dels aliments, però la carxofa té un història curiosa a la mitologia i paga la pena aturar-nos-hi un moment. El déu Júpiter es va enamorar de Cynara, una noia rossa i molt bella que el va rebutjar. Júpiter, que tenia un caràcter que déu n’hi do, la va transformar en Cynara scolymus, que és el nom científic de la carxofa. Així que,  si un déu us va darrere, penseu-vos-ho dues vegades abans de rebutjar-lo.

Propietats nutricionals

Com que conté molt poques calories i té propietats diürètiques es fa servir molt en dietes per aprimar. Segurament recordareu la famosa dieta de la carxofa, que van posar de moda celebritats espanyoles de baixa estofa. No cal dir que no en feu cas, oi?

A banda, la carxofa conté vitamines del grup B, en concret niacina (B3), riboflavina(B2),tiamina (B1) i B6 i també vitamina A. És rica en ferro, calci, fòsfor,  magnesi, potassi i sodi, i conté unes quantes  proteïnes i també hidrats de carboni i mucílags (fibra soluble). Resulta especialment interessant pels àcids que conté, com el cafeoilquínic i el dicafeoilquínic, el cafeic, l’oleic, el linoleic i el pantotènic. També aporta  flavonoides.

Efectes sobre l'organisme

La carxofa és bona per als problemes digestius i metabòlics, gràcies a la fibra soluble que aporta. Així, és depurativa, regula el trànsit intestinal i enforteix el sistema immunològic. També és bona per les cefalees (mal de cap) i per controlar el colesterol, pels mucílags i també pels flavonoides, que a banda són antioxidants i estimulen el cor.

Protegeix el fetge i contribueix a la seva recuperació en casos de malalties hepàtiques. Afavoreix la funció biliar gràcies als àcids cafeic, oleic i linoleic i l’àcid cafeoilquínic estimula producció de bilis. Per aquesta raó, els que tinguin pedres a la vesícula se n’haurien d’estar de menjar carxofes.

Aquests àcids, juntament amb la fibra, també són responsables de la reducció del colesterol, i disminueixen la pressió arterial i prevenen l’arteriosclerosi. La carxofa també redueix el nivell de sucre a la sang.

Atenció mares lactants: la carxofa disminueix la producció de llet.

Canvis vitals

Sempre insistim en la necessitat de menjar productes de temporada, perquè la natura ens proveeix de tot allò que necessitem en cada estació i perquè quan les verdures es conreen i es recol·lecten seguint el seu cicle vital, les seves propietats saludables es multipliquen. A més, des del punt de vista de les seves qualitats energètiques és quan estan millor. És important canviar el xip: viureu més en harmonia amb el vostre entorn.

TARTA D’AMETLLES

Bon dia des de la muntanya.

Ja fa temps que comparteixo receptes i avui m'agradaria fer-ho amb un pastis d'ametlles, que no pots de deixar de provar-lo. Fàcil de fer i fàcil de menjar........

TARTA D’AMETLLES

Ingredients: 125 gr d’ametlla molta, ralladura de llimona, 125 gr de sucre de canya, 3 ous, 60ml oli d’oliva, 50 gr de farina integral, 2 cullerades de llevat, anous, pinyons, ametlles a làmines, sucre de canya, sèsam.

Ratllar la pell de la llimona i barrejar-ho amb el sucre. Incorporar els ous i batre per espai de 2 minuts. Afegir l’oli i les ametlles moltes i tornem a batre uns segons més.

Finalment afegim la farina i el llevat i barregem durant un 5 o 6 segons.

Posar la barreja en un motlle de 22 cm, prèviament untat amb mantega i farina. Posar per sobre les anous, el sèsam, els pinyons i el sucre de canya.

Introduir-ho al forn pre-calentat a 180º durant 30 minuts.

Propietats nutricionals

Un grapat d’ametlles pelades –que serien de dotze a quinze–, té un valor calòric d’unes 112 quilocalories, que és semblant al d’un got de llet sencera de vaca, però, a diferència d’aquesta, les persones sensibles a la lactosa o a la proteïna de vaca toleren més bé les ametlles.

L’ametlla amaga dins seu la capacitat d’esdevenir un arbre, i per això el 50% del pes de l’ametlla són greixos, la majoria dels quals són àcids grassos monoinsaturats, en concret àcid oleic –que potser us sona perquè és el mateix que el de l’oli d’oliva. Una dieta rica en aquest tipus de greixos –com és el cas de la mediterrània– té un efecte positiu sobre la regulació de contingut de colesterol i triglicèrids, els greixos considerats “perillosos” per a la salut de cor i artèries.

El 20% de l’ametlla és proteïna, una proporció similar a la de la carn; per aquesta raó les dietes vegetarianes es poden beneficiar del consum habitual d’aquesta fruita seca. A més, és una de les poques fonts vegetals que conté un aminoàcid essencial –l’arginina– imprescindible en l’etapa de creixement dels infants.

Encara que no ho sembli, l’ametlla és la fruita seca amb la proporció més alta de fibra: el 15% de l’ametlla ho és i, d’aquesta, la majoria és del tipus soluble. La fibra soluble és idònia per provocar sensació de sacietat, afavorir el creixement de la flora bacteriana i estimular els moviments intestinals.

Les ametlles tenen un contingut elevat en calci; per exemple, 100 g d’ametlles aporten 235 mil·ligrams de calci, que és quasi el doble de calci que en 100 centímetres cúbics de llet (equivalent a mig got). I a més l’ametlla conté també un altre mineral valuós per als ossos, el magnesi, que facilita la fixació del calci a l’esquelet i també evita les rampes a les cames.

Finalment, són riques en vitamina E, que és un antioxidant molt potent que ens protegeix dels radicals lliures i, per tant, amb efecte antienvelliment i també reductor del colesterol.

Efectes sobre l'organisme

Els efectes beneficiosos de les ametlles sobre l’organisme són variats: actuen enfortint ossos, cor, pell, ulls, cabells, etc. Això fa que alguns autors les considerin aliment-medicament, i que les “receptin” en quantitats moderades diàriament amb l’esmorzar o berenar (Moritz, Los Secretos Eternos de la Salut, 2008).

Des de l’antiguitat s’han utilitzat les ametlles per les seves propietats medicinals: contra la tos, per abaixar la tensió arterial, per protegir el fetge i com a antiinflamatori i cicatritzant.

La dosi recomanada és d’un grapat a dos al dia (uns 12-25 grams). Tampoc cal menjar-ne més, perquè en excés poden resultar indigestes. La millor manera de consumir les ametlles és comprar-les amb closca i anar trencant només les que necessitem perquè així es conserven millor. La pell que cobreix l’ametlla és una protecció que té contra la picada dels insectes i les infeccions dels fongs, per tant és molt indigesta i convé eliminar-la. Per fer-ho el millor és deixar-les en remull durant la nit o bé, si tenim pressa, escaldar-les uns segons en aigua bullent i colar-les per, encara calentes, treure’ls la pell amb facilitat.

Cal recordar que, si volem mantenir els efectes positius dels greixos insaturats, no convé fregir-les, torrar-les ni garapinyar-les.

Canvis vitals

L’ametlla és un aliment de naturalesa dolça, que, segons la medicina tradicional xinesa, ha de ser el sabor predominant a la nostra dieta; però hem de vigilar perquè no tots els aliments dolços provoquen el mateix efecte. Hi ha tres tipus de dolç i justament el de les ametlles té un efecte enfortidor i tonificant per a l’organisme. Per això hem començat aquest rebost amb el lema: “Posa un grapat petit d’ametlles a la teva vida cada dia i comença a experimentar un gran canvi!”.

La medicina ayurvèdica de l’Índia considera les ametlles reconstructores de l’estructura bàsica del cos (els ossos i la sang) i el seu oli com un nodridor molt potent de la pell, especialment en els casos de dermatitis, psoriasi, pells seques i cremades superficials. D’aquí ve la llarga tradició cosmètica d’utilitzar les ametlles en les cremes hidratants.

.