QUICHE DE VERDURES

Les meves "quiches", que cada dia que les faig em sorprenen més.....proveu de fer-la.......segur que triunfeu

QUICHE DE VERDURES (CARBASSÓ I CEBA),( PORROS I XAMPINYÓ)(ESPINACS AMB BACON/PANSES I PINYONS)(ESPÀRRECS VERDS I TOMÀQUET CHERRY) O EL QUE ES TINGUI A LA NEVERA

Massa brisa (es pot comprar una de fresca o fer-la tu)

2 carbassons

1 ceba grossa

2 ous

1 pot crema llet (200 ml)                                 

100 o 150 gr. Formatge ratllat gruyère

Tallar la ceba i el carbassó en juliana.

En una paella posar-hi una mica d’oli i afegir primer la ceba i després al carbassó a foc baix fins que les verdures estiguin ben “pochades”. Escorre l’aigua i l’oli que pugui quedar.

Barrejar la verdura amb els dos ous batuts, la crema de llet i el formatge, afegir-hi sal i una mica de pebre.

Preescalfar el forn a 250º i quan estigui calent baixar-ho a 170º.

Seguir les instruccions de la massa (jo la faig coure entre 5 i 10 min abans sola i sense el farcit) desprès afegeixo la barreja i ho poso al forn uns 30 min a 170º, tot controlant que estigui ben cuita. En l’últim moment ho poso a daurar 1 min perquè agafi color.

Bon profit

I per últim algunes frases o dites interessants:

SOPA DE CAMP

 Avui plou i bufa el vent.........una llevantada important (això diuen)

Be jo no hi entenc de vent i de fenomens meteorològics, però amb un dia com aquest estaria be compartir una recepta que ens inspiri al recolliment i al caliu de la llar. Una recepta sana i energètica: una sopa

SOPA DE CAMP

Ingredients:
300 gr de mongeta blanca cuita
1 kg de bledes tallades a tires
1 ceba gran tallada molt fina
una miqueta de "pimenton de la vera"
una pastilla de caldo vegetal 
sal 
oli d'oliva verge
una miqueta d'all picat

Preparació:
En una olla de fons gruixut saltejar la ceba amb l'oli fins que agafi color daurat, llavors s'ha d'afegir l'all i el "pimenton". Ofegar-ho durant uns segons i afegir les bledes, que prèviament haurem rentat i tallat a tires. Coure-ho durant uns 5 minuts amb l'olla tapada. Afegir 1/2 litre d'aigua bullint amb sal, on hi haurem dissolt la pastilla de caldo vegetal. Finalment afegirem les mongetes blanques i un deixarem uns segons perquè s'incorpori tot junt.

I ara les propietats nutritives de les bledes

És originària dels països europeus de la costa mediterrània i el nord de l’Àfrica. A segle I dC ja es consumia: en menjaven els grecs. I els romans i els àrabs, que van desenvolupar-ne el cultiu i en van descobrir les propietats medicinals. En trobareu tot l’any, però el millor moment per consumir-ne és a la tardor i a l’hivern. Sembla una verdura humil, però està carregada de nutrients fonamentals pel nostre organisme, sobretot minerals com el calci o el potassi i vitamines com la C o l’A. És ideal per a dietes depuratives, és diürètica, té molta fibra  i té molt poques calories.

Propietats nutricionals

Tenen vitamina C (24 g per cada 100 g de bledes), una vitamina antioxidant que intervé en moltes reaccions metabòliques i que ajuda a l’absorció del ferro. També tenen una quantitat no gens insignficant de vitamina A(1.950 unitats internacionals). La vitamina A ens ajuda a combatre infeccions i, entre d’altres coses, és essencial per a la pell, els cabells, les mucoses i els ulls.

100 g de bledes també cobreixen el 25% de les necessitats diàries de potassi, el 30% de les de calci, la meitat del ferro, gairebé la meitat del magnesi i el 20% de de la vitamina E, a més d’aportar iode, àcid fòlic –essencial per a les embarassades—, betacarotens i una petita quantitat de vitamines del grup B.

Efectes sobre l'organisme

Són molt riques en fibra, per tant, són ideals per combatre l’estrenyiment. Si heu de perdre pes, també us ajudaran: en aquest sentit no hi ha cap aliment màgic, però sacien, són força nutritives i tenen poques calories. També són calmants, si teniu problemes digestius o intestinals, i tenen un lleuger efecte diürètic i alleugen les irritacions de les vies urinàries. Tenen efecte alcalinitzant i ens ajuden a no perdre minerals i a millorar problemes de pell com l’acne.

Com hem dit abans, si patiu càlculs renals o litiasi renal, compte, perquè contenen una petita quantitat d’àcid oxàlic. Això no vol dir que no en mengeu, vol dir que no us n’atipeu

Canvis vitals

Fèiem broma amb els traumes infantils relacionats amb les bledes, però la cosa és força seriosa: la nostra relació amb el menjar també és emocional, i si de petits ens han atipat d’alguna menja en concret o ens han forçat de males maneres a menjar coses que no ens agradaven, el més probable és que desenvolupem aversió per determinats aliments. Si és el vostre cas, recordeu que ja no sou nens i que potser val la pena donar una segona oportunitat a determinats aliments. Per sort, la natura ens ofereix múltiples possibilitats per obtenir els nutrients que necessitem cada dia de molts aliments diferents, però ampliar el ventall d’aliments és essencial en una dieta sana: primer, perquè us ofereix més possibilitats nutritives i organolèptiques; i segon, perquè si mengeu molt variat la possibilitat de tenir intoleràncies alimentàries es redueix dràsticament.

LLENTIES AMB CALAMAR

Hola. Primer volia compartir una recepta molt peculiar i a continuació les propietats de la protagonista (la llentia).....proveu de fer-la, és fàcil, reconfortant i boníssssssimmmmmaaaaaa.....això diuen.

LLENTIES AMB CALAMAR

Ingredients:
3 calamars grans de platja
1,2kg de llenties cuites
1 ceba gran
300g de tomàquet ratllat
3 fulles de llorer
aigua mineral
oli oliva extra verge
sal

Preparació:
Netejar una mica els calamars (no em molta aigua), tallar-los a trossets petits i sofregir-ho directament a la cassola, sense oli. Quan s'hagin enrossit, afegir oli d'oliva i la ceba picada. Deixar-ho coure fins que canvii de color.
Afegir-hi el tomàquet ratllat i la sal i deixar-ho fins que estigui tot ben incorporat. Afegir les fulles de llorer i les llenties i a continuació cobrir-ho amb aigua mineral. Deixar-ho coure fins que l'aigua es consumeixi. Ha de quedar caldós i sucós.
Perquè tingui més gust el plat és millor deixar-ho reposar com a mínim 2 hores.

Bon PROFIT       

Les llenties (Lens culinaris) es consumien ja en l’època anterior a l’aparició de l’agricultura; se n’han trobat restes que daten de fa més de vuit mil anys. Van ser l’aliment d’excel•lència de la civilització egípcia i la base de l’alimentació dels soldats de l’època romana. Originàries del sud-oest asiàtic, s’adapten a una varietat climàtica molt àmplia, enriqueixen la terra on es cultiven i alimenten com un bistec

Propietats nutricionals

Les llenties destaquen perquè contenen molta proteïna: un 20% seques, que es converteix en un 10% cuites, és prou elevat perquè siguin considerades un aliment proteic. Com que no tenen tots els aminoàcids essencials –són deficitàries en metionina–, per poder disposar d’una proteïna completa, només cal combinar-les –en el mateix plat o en un altre àpat del dia– amb cereals com l’arròs o amb llavors, com per exemple el sèsam.

Són riques també en hidrats de carboni (cap a un 50% si són seques i un 25% si són cuites), però es tracta d’hidrats de carboni complexos i d’assimilació lenta que, combinats amb l’elevat percentatge de fibra (soluble i insoluble), generen sensació de sacietat.

No hi ha cap altre tipus d’aliment que ens aporti un percentatge tan elevat de proteïnes amb tan poc greix (menys de l’1%).

Són riques en vitamines i minerals:

Vitamina A: en forma de betacarotè que l’organisme transformarà en vitamina A. Intervé en diverses funcions biològiques, entre les quals hi ha la formació de determinades substàncies que formen part de la pell, els ossos, les mucoses, el sistema reproductiu i els pigments de la vista.

Vitamines del grup B: són essencials per al funcionament del metabolisme, l’assimilació dels hidrats de carboni. Aquestes vitamines (complex format per vuit vitamines diferents: B1, B2, B3, B5…) actuen en sinergia i permeten assimilar els hidrats de carboni, greixos i proteïnes, i fan possible que l’organisme es nodreixi.

Calci: les llenties contenen 50 mg de calci per cada 100 g de llentia crua. Aquest nivell és inferior al de la llet de vaca, però semblant al de la llet materna i, a més, les llenties són riques en fòsfor (no com la llet de vaca), de manera que contribueixen a millorar l’absorció intestinal i la formació de l’os.

Fòsfor: es tracta del segon mineral en quantitat al cos i el trobem en totes les cèl·lules. Forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits. Forma part del material genètic i de la membrana cel•lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.

Ferro: Les llenties contenen 6,9 mg de ferro per cada 100 g de llentia crua, és a dir l’equivalent a un tall de bistec de 100 g de vedella (7 mg). Es tracta d’un mineral amb funcions molt importants. Forma part de l’hemoglobina, que actua en el transport de l’oxigen, i el diòxid de carboni i participa com un element actiu dels enzims relacionats amb el procés de la respiració cel·lular. Hi ha controvèrsia sobre si aquest ferro no-hemo –és a dir, vegetal– és igual d’assimilable que l’altre. Per potenciar-ne l’absorció, convé combinar-la amb aliments rics en vitamina C (podem beure aigua llimonada o fer una amanida amb tomàquet abans).

Zinc: mineral que intervé en la síntesi d’hormones sexuals; en l’home afavoreix l’augment del nombre i de la mobilitat dels espermatozoides i eleva els nivells de testosterona.

Efectes sobre l'organisme

El consum habitual de llegums pot reduir el risc de determinats tipus de càncer. D’acord amb estudis científics publicats, sembla que el consum habitual de llegums està associat a un descens significatiu del risc de càncer de boca, de faringe, d’estómac, colonorectal i de ronyó.

Poden ajudar en les dietes d’aprimament. Hi ha la creença que els llegums engreixen; doncs bé, això sembla que només és veritat quan es cuinen amb greixos animals (xoriço, cansalada, etc.) Els llegums quasi no contenen greixos: les llenties en general en tenen menys d’un 3% i els seus hidrats de carboni són d’un índex glucèmic molt baix, de manera que s’assimilen a poc a poc. De fet hi ha estudis que demostren que una dieta hipocalòrica rica en llegums contribueix a mantenir el pes i, fins i tot, a reduir l’estat proinflamatori que sovint presenten les persones amb sobrepès.

Tenen efectes beneficiosos per a les persones diabètiques. Els llegums són rics en hidrats de carboni que s’assimilen lentament i alhora contenen substàncies inhibidores de la digestió, cosa que implica que l’absorció és lenta. Aquest fet, combinat amb la fibra soluble que contenen, les fa molt adequades per a les dietes dels diabètics. De fet, hi ha estudis científics que les avalen com a aliment beneficiós per a qui té diabetis tipus II.

Contribueixen a regular la pressió arterial i els nivells de colesterol i sucre en sang. Diversos estudis demostren que la ingesta regular de llegums –és a dir quatre plats a la setmana en què s’incloïen específicament les llenties–, dóna com a resultat una millora en la pressió sanguínia, el mecanisme d’eliminació del colesterol, així com específicament dels colesterols “dolents”: LDL, VLDL i els triglicèrids.

Contribueixen a prevenir problemes coronaris, diabetis, pressió sanguínia elevada i inflamació. La qualitat nutricional dels llegums i el seus efectes en la prevenció del risc cardiovascular ha estat estudiada científicament i ha donat resultats molt positius gràcies a la presència dels fitoquímics (o substàncies químiques vegetals amb propietats antioxidants), que donen lloc a nivells més baixos de marcadors d’inflamació.

Estan contraindicades en cas d’àcid úric elevat. Les llenties contenen proteïna (font de nitrogen), que és metabolitzada pel cos i produeix urea, que s’ha d’eliminar. Les persones que tenen nivells elevats d’àcid úric no n’haurien d’ingerir amb regularitat, perquè poden contribuir a agreujar la situació.

En cas de dubtes sobre com incorporar les llegums progressivament a la dieta per anar substituint fonts de proteïna animal convé estar ben informat i assessorat per una persona especialitzada en dietètica i nutrició.

Canvis vitals

Segons la medecina tradicional xinesa, les llenties són de naturalesa tèrmica neutral i tenen un sabor suau. Originen canvis vitals relacionats amb les seves propietats diürètiques i beneficioses per al cor i la circulació. Són estimuladores del ronyó endocrí (les glàndules suprarenals) amb l’efecte d’estimulació de la vitalitat.

Aquesta tradició també destaca que les lleguminoses en general poden ajudar a regular els nivells de sucre en sang, l’equilibri hídric del cos i altres aspectes del metabolisme. Es creu que també promouen una activitat sexual equilibrada i un desenvolupament compensat del cos, incloent el sistema nerviós (en què destaca el cervell). Totes aquestes accions estan sota el control de les funcions de les glàndules suprarenals i, per això, es considera que les lleguminoses són unes grans nodridores del ronyó i que la seva energia és la base de l’energia vital.

Segons aquest tipus de medicina, s’aconsella coure sempre els llegums acompanyats d’algues marines i de sal per aconseguir un efecte més hidratant i alleugeridor de la seva proteïna concentrada.

Paul Pitchford, al seu llibre Sanando con alimentos integrales, destaca una pràctica tradicional que hi ha a la Xina, segons la qual a les lleguminoses se’ls assigna un valor curatiu basat en el color d’acord amb la teoria dels cinc elements. Per exemple, les lleguminoses de color vermell, com les llenties roges, influeixen en l’element foc, que afecta el cor i l’intestí prim; les lleguminoses de color verd, com les llenties du Puy, influeixen en l’element fusta, que té efecte sobre el fetge i la vesícula biliar; les lleguminoses de colors foscos, negres i marrons, influeixen en l’element aigua, d’aquí el seu efecte sobre el ronyó i la bufeta.

PASTA AMB BRÒCOLI

Avui m'agradaria parlar del bròquil, i per això, primer escriuré una recepta molt fàcil i que combinada amb la pasta, modifica el gust i combina molt be amb la verdura protagonista.

PASTA AMB BRÒCOLI (font: Rosaria Simone) 

Ingredients:

500 gr de pasta curta (cargols, macarrons, espirals ratllats)

1 kg. de bròcoli 

Formatge ratllat parmesà

sal 

oli d'oliva extra verge

una dent d'all

i una mica de salsa "pesto"(opcional)

Preparació:

Es posa a bullir aigua amb una olla gran. Paral·lelament rentem i tallem el bròcoli utilitzant sobretot la part de les flors.

Quan bull l'aigua es tirar la pasta i el bròcoli a la vegada, perquè així es coguin junt (el temps de cocció és el temps de la pasta)

S'escorre tot i es torna a posar a l'olla, afegint l'all picat i fi que prèviament haurem passat per la paella, unes cullerades de salsa pesto i abundant oli d'oliva verge en cru. Remoure perquè tot es barregi be.

Servir-ho ràpidament, tot escampant el formatge parmesà ratllat per a sobre.

I ARA LES PROPIETATS NUTRITIVES DEL BRÒCOLI / BRÒQUIL

Es tracta d’una verdura de la família de les cols molt rica en fibra, baixa en calories i amb una gran quantitat de vitamines, minerals, antioxidants i principis actius anticancerígens. Considerada una de les hortalisses que conté més quantitat de nutrients per unitat de producte comestible; d’aquí ve que l’anomenem superaliment (superfoods, en anglès).

Propietats nutricionals

El bròquil és una verdura excepcionalment nutritiva, molt rica en vitamines i minerals. Vegem primer les vitamines:

• Potser us sorprèn però el bròquil poc cuinat -menys de 10 o 15 minuts- conté més vitamina C que la fruita cítrica. Tenim el doble de vitamina C en el bròquil que en la mateixa quantitat de taronges. La vitamina C ens pot resultar molt útil quan estem refredats i, a més, ens ajuda a absorbir el ferro de la dieta.
• També conté vitamines del grup B, com l’àcid fòlic (B9), que és molt important durant l’embaràs, i lactància i la tiamina (B1) i la niacina (B3), que intervenen en el bon funcionament del sistema nerviós.
• És una bona font de provitamina A (betacarotè) que és important per al bon funcionament de les cèl·lules de la pell, dels ossos, de les mucoses i de la vista.

Del contingut en minerals destaca el potassi i les quantitats significatives de calci, magnesi, ferro i sofre.

• El potassi intervé en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular.
• El bròquil és una de les millors fonts vegetals de calci en té més que la llet de vaca i conté magnesi que és molt important per assegurar que el primer s’absorveix correctament.
• El ferro és imprescindible per combatre l’anèmia i com que en el bròquil també hi ha vitamina C encara s’absorbeix millor.
• Els compostos rics en sofre, que donen el sabor tan especial al bròquil són els responsables de facilitar els processos depuratius del fetge, i formen part d’alguns aminoàcids (els maons de les proteïnes).

Efectes sobre l'organisme

El bròquil –i tota la família de les crucíferes o cols– contenen indols i altres substàncies amb un efecte anticancerigen reconegut. L’indol-3-carb és una substància que sembla que té un efecte beneficiós a l’hora de fer front al càncer de mama, ja que neutralitza les formes d’estrògens que poden desencadenar el tumor. Un estudi científic fet l’any 1978 (Wattenberg, L. W. and Loub, W. D., 1978, Cancer Research, 38, 1410-1413) ja va demostra l’efecte protector de les verdures crucíferes davant del càncer gràcies als principis actius que contenen (substàncies com els indols, la clorofil·la, els carotenoids, els ditioltioes, glucosinolats, etc.). La raó d’aquest efecte és que estimulen la capacitat d’eliminar l’excés de tòxics que poden causa càncer.

Posteriorment, s’han anat publicant nombrosos estudis que demostren els diferents mecanismes d’acció de les substàncies d’aquesta família de verdures en la prevenció del càncer i de quina manera els diversos principis actius poden impedir la proliferació de tumors.

A més, d’acord amb la doctora Olga Cuevas a El Equilibrio a través de la alimentación, s’han fet estudis epidemiològics que demostren que les persones que mengen habitualment verdures crucíferes, tenen unes taxes més baixes de càncer de còlon, de pulmó, d’esòfag, de laringe, pròstata, bufeta recte.

Canvis vitals

A més dels valors nutricionals i d acció anticancerígena, el bròquil també ens pot ajudar en els processos depuratius del fetge, ja que ens ajuda a millorar-ne el funcionament.

Un altre aspecte destacable és l’efecte protector de la mucosa de l’estómac i dels intestins. Gràcies a un estudi que van desenvolupar la Universitat John Hopkins dels EUA i el Centre d’Investigació Científica Nacional de França, s’ha descobert com el bacteri Helicobacter pylori relacionada amb les úlceres i els tumors d’estómacpodria ser eliminada mitjançant la ingestió de verdures que contenen sulfora; com és el cas del bròquil.

El bròquil conté una llista de compostos antioxidants que ens ajuden a eliminar els radicals lliures, unes partícules nocives que són la causa de diferents processos d’envelliment de l’organisme:

• La luteïna i zeaxantina, que ens ajuden a reduir el colesterol.
• Els bioflavonoides que actuen conjuntament amb la vitamina C i ens poden ajudar a lluitar contra elsrefredats i la grip.
• La clorofil·la que té propietats antiinflamatòries, antibactericides, i cicatritzants.
• SOD, que protegeix les cèl·lules sanes de l’atac dels radicals lliures.

PASTIS DE FORMATGE I MELMELADA DE GERDS

I per últim. 

Una recepta boníssima, que fins i tot agrada als que no els hi agraden els pastissos.......

La popular recepta del CHEESECAKE, però adaptada a la meva manera. Us recomano que la proveu de fer i si la proveu no us podreu resistir de menjar-ne un tros.

PASTIS DE FORMATGE I MELMELADA DE GERDS (CHEESE CAKE)

Massa:

150 gr de galetes digestive 
100 gr de mantega

FARCIT:

250 gr de mascarpone
250 gr de ricotta o filadelfia

40 gr de sucre

250 gr de nata

4 fulles de gelatina

Un  pot de melmelada de gerds

Preparació:

Picar galetes a la picadora i desfer la mantega. Barrejar-ho i fer una massa. Posar-ho al motllo i a la nevera.

Posar les fulles de gelatina en aigua freda. Desfer el mascarpone junt amb el sucre al bany maria i anar remenant. Afegir les fulles de la gelatina ben escorregudes. Després la nata semi muntada i afegir-la a la barreja anterior amb les beril·les.

Deixar aquesta barreja a la nevera una estona fins que es solidifiqui una mica i després afegir-ho sobre la base de galeta i mantega.

Deixar-ho a la nevera fins que estigui complement solida. I més tard afegir la melmelada de gerds, tot escampant-la per sobre. Per últim es pot decorar amb gerds naturals i una mica de nata.

DOLCES  SENSACIONS

CAKE DE LLIMONA

Bon dia.
Avui vull començar el dia endolcint-lo amb una recepta d'un cake dolç de llimona.


CAKE DE LLIMONA                                   

Ingredients:                                                               

125g de mantega
130g de sucre
2 ous
2 llimones
un polsim de sal
150cc de llet
215 g de farina
1/2 sobre de llevat

Pel glacé:
250 g de sucre en pols
3 cullerades i mitja de suc de llimona

Preparació:
En el pot de la batedora hi posem la mantega fosa, la raspadura de les llimones, els ous i el sucre. Ho batem tot bé.
Afegim la llet i ho batem tot una altra vegada.
Finalment afegim la farina i el llevat que haurem passat pel tamís prèviament i ho tornem a batre tot.
Untem un motlle de cake amb mantega i farina, aboquem la massa i ho enfornem a 170º durant 45 a 60 min. (a partir de 45 min punxar el centre i veure si surt sec).
Per fer el glacé hem de barrejar el sucre en pols i el suc de la llimona, que tirarem damunt el cake tan bon punt surti del forn.



Propietats nutritives de la llimona:

Descobrim els secrets de la fruita medicinal per excel·lència: la llimona. Un cítric que ens serveix tant per ajudar a curar un mal de coll, com per millorar la circulació sanguínia, i fins i tot per prevenir les pedres als ronyons.

Sabíeu que, en les expedicions a ultramar, el capità Cook i l’armada britànica obligaven a portar un bon carregament de llimones que havien de ser ingerides a raó de 30 g diaris quan feia més de deu dies que eren a alta mar? La raó: prevenir la plaga de l’escorbut que es produeix quan no s’ingereix prou vitamina C. Per sort, avui en dia es tracta d’una malaltia quasi desapareguda, però malgrat tot podem continuar traient profit del poder antioxidant tan valuós d’aquesta fruita.

Propietats nutricionals

La llimona destaca per un gran contingut en vitamina C i dos tipus d’antioxidants: els bioflavonoides i els betacarotens.

La llimona és un dels cítrics que conté més vitamina C si se’n consumeix també part de la pell (sense pell el contingut és d’uns 53 mg; i amb pell és de 73 mg per 100 grams). Tot i que aquests nivells de vitamina C queden per sota d’altres fruites i verdures (com el bròquil o les móres) l’avantatge de les llimones és que en podem trobar quasi tot l’any.

La vitamina C és essencial per al bon funcionament de l’organisme perquè intervé en moltes reaccions metabòliques. Per altra banda, com que s’elimina per l’orina (és soluble en aigua) convé ingerir diàriament aliments que en continguin.

Convé desterrar el tòpic que la vitamina C prevé els refredats. Fins i tot el Ministeri de Sanitat es fa ressò dels resultats d’un estudi comparatiu de diverses investigacions científiques que han utilitzat la vitamina C. Les conclusions són ben contundents: l’administració de suplements de vitamina C per disminuir la incidència dels refredats entre la població en general no en justifica la prescripció mèdica de manera rutinària.

Per altra banda, sí que podem destacar les propietats antioxidants de la llimona, capaces de prevenir l’activitat negativa dels radicals lliures que produeixen l’envelliment de l’organisme. La llimona conté quasi trenta components antioxidants, entre els quals destaquen els flavonoides, que són uns pigments naturals protectors de l’oxidació de la fruita (flavus significa ‘groc’). Aquests flavonoides tenen noms complicats –rutina, hesperidina, naringenina o luteïna– i efectes beneficiosos com ara millorar la resistència i la permeabilitat dels vasos sanguinis. Alguns, a més, actuen com a antitrombòtics, antiinflamatoris i protectors del fetge. Els altres antioxidants destacats de la llimona són els betacarotens, que inhibeixen el desenvolupament de tumors, especialment els de pulmó i de pell.

Efectes sobre l'organisme

La llimona, tot i tenir gust àcid, una vegada metabolitzada, i sempre que en prenguem amb mesura, té un efecte alcalí que ens ajuda a compensar la tendència natural a l’acidificació del cos. Aquesta acidificació està provocada per la majoria de situacions amb què ens enfrontem cada dia: els aliments refinats i processats, la contaminació atmosfèrica, les reaccions de l’organisme davant l’estrès, etc.

Un altre efecte important de la llimona és que té una acció beneficiosa sobre el fetge, ja que l’ajuda a millorar les funcions de descongestió, que són essencials per evitar l’acumulació de tòxics a l’organisme. També cal destacar el fet que la llimona ens pot ajudar a reduir el colesterol.

En darrer lloc, però no per això menys important, cal destacar les evidències científiques que hi ha en la prevenció de formació de pedres als ronyons. Com que conté molt de citrat, la llimonada –sense sucre– és un remei deliciós per prevenir les temudes pedres.

Tot i aquests efectes tan fabulosos de la llimona, cal no abusar-ne i, de fet, convé anar amb molt de compte si s’està embarassada o es dóna el pit, ja que els olis essencials d’aquesta fruita poden arribar a ser tòxics; a més s’ha d’evitar menjar-ne en el cas de patir d’úlcera d’estómac o de gastritis. També cal tenir present que l’excés d’àcid de la llimona pot atacar l’esmalt dental,. Per tant, com qualsevol aliment, cal prendre’l amb mesura.

Canvis vitals

La llimona és de naturalesa fresca i ens pot ajudar a produir canvis vitals beneficiosos: refresca l’organisme, calma la set i fa baixar la febre, és un tònic digestiu que promou la formació i secreció de bilis –per tant contribueix a activar el fetge–, ens ajuda a combatre l’excés de mucositat intestinal, a combatre les flatulències i, en general, les indigestions.

I tal com ens recorda el doctor Pérez-Calvo en aquest article, prendre el suc de mitja llimona diluït en aigua durant els àpats ens ajuda a desbloquejar l’energia dels aliments concentrats i rics en proteïna animal que ens poden fer enfadar.

Una altra recepta, aquesta és un xic més complicada, però també curiosa, i si més no emotiva i reflexiva.