CRESPELLE DELICATE

BON DIA.
El dia de Nada ja ha marxat i ara toca Sant Esteve:

"Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve màrtir. En l'estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l'endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.

A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.

Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un poema (i no un vers) en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s'endurà uns quants diners de premi. El següent és un poema típic:

     Sóc petitet així
     no conec ningú
     només el papa, la mama,
     les neules i els torrons.
     I aquí tinc una butxaqueta
     per ficar-hi calerons!!!

Al País Valencià la mateixa festivitat es coneix com a Segon dia de Nadal o Sant Esteve. La tradició és menjar amb la família paterna, ja que el dia de Nadal és tradició menjar amb la família materna.

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa"

I com diu la tradició avui és dia de canelons........doncs jo us proposo una recepta ben diferent per trencar o canviar.....(RECEPTA QUE EM VA TRANSMETRE LA MEVA AMIGA, LA MEVA INSPIRADORA-MENTORA I QUE VULL DEDICAR-LI I DONAR-LI LES GRÀCIES)

CRESPELLE DELICATE (CREPS FARCITS I AL FORN, una autèntica delícia pel paladar) (font: Rosaria Simone) 

MASSA DE CREPS (30 unitats)

Ingredients:

300 gr de farina

2 ous

200 ml de llet

¼ c/c de sal

½ c/s d’oli oliva

½ c/s de sucre

¼ vaset de ron o conyac

Preparació:

Afegir tots els ingredients en una batedora eléctrica i batre fins que desapareguin els grumolls i quedi lleuguerament líquid.

Ara ja podem fer les creps.

CRESPELLE DELICATE

Ingredients:

12 creps

100 gr de pernil dolç

250 gr de carbassó

1 ceba petita

Sal

Oli

100 gr de formatge suau (havarti, mozzarella, tendre)

200 ml de nata líquida

Formatge parmesà

Preparació:

Netejar els carbassons i tallar-los en “juliana”. En una paella posar-hi una mica d’oli i la ceba picada i deixar que s’enrosseixi una mica. Després afegir el carbassó i deixar-lo coure fins que s’estobi. Retirar-ho del foc.

Tallar el pernil dolç i el formatge a tires estretes i afegir-ho al preparat anterior per poder farcir els creps i enrollar-los com si fossin canelons.

En una recipient pel forn posar les base una capa de nata líquida i a sobre anar distribuint els “canelons” , tornar a cobrir-ho amb més nata i finalment espolsar-hi formatge parmesà ratllat.

Fornejar-ho a 160º durant  15 minuts.

I ara una miqueta de música

ED SHEERAN-THINKING OUT LOUD

I unes quantes imatges

CAKE DE TARONJA

HOLA DE NOU.
Recordeu una recepta que vaig compartir amb vosaltres el dia 9 de novembre???
Vaig fer-vos arribar el Cake de Llimona, doncs avui he canviat les llimones per taronges i ha sigut un èxit.
Us convido a provar-ho.


CAKE DE TARONJA

Ingredients:                                                                                                      
125g de mantega
130g de sucre
2 ous
2 taronges
un polsim de sal
150cc de llet
215 g de farina
1/2 sobre de llevat

Pel glacé:
250 g de sucre en pols
3 cullerades i mitja de suc de taronja

Preparació:
En el pot de la batedora hi posem la mantega fosa, la raspadura de les taronges, els ous i el sucre. Ho batem tot bé.
Afegim la llet i ho batem tot una altra vegada.
Finalment afegim la farina i el llevat que haurem passat pel tamís prèviament i ho tornem a batre tot.
Untem un motlle de cake amb mantega i farina, aboquem la massa i ho enfornem a 170º durant 45 a 60 min. (a partir de 45 min punxar el centre i veure si surt sec).
Per fer el glacé hem de barrejar el sucre en pols i el suc de la taronja, que tirarem damunt el cake tan bon punt surti del forn.

PROPIETATS DE LES TARONGES


Les taronges han estat des de fa temps reconegudes com un fruit molt interessant pel seu contingut en vitamina C. Una taronja mitjana d'uns 128 gr. conté 58,6 mg de vitamina C, el que representa el 65. 2 % de la dosi diària de 90 mg recomanada per a un adult. El consum habitual de taronges garanteix que les nostres necessitats diàries de vitamina C es trobin pràcticament satisfetes. 

Són àmpliament conegudes les propietats d'aquesta vitamina. Especialment, a l'hivern, quan els tarongers es troben en plena producció el consum d'aquest fruit ens garanteix uns refredats menys forts i de menor durada. Encara que la vitamina C, al contrari del que es pensava fins a fa poc, no impedeix que agafem constipats si que enforteix l'organisme perquè els símptomes siguin menors i fa que estiguem menys temps malalts.

La taronja, un aliment rejuvenecedor
No hem d'oblidar tampoc la importància que té aquesta vitamina com antioxidant en la prevenció de nombroses malalties degeneratives com la perduda de visió, l'aparició de cataractes, la hipertensió o la sordera. Les taronges no constitueïxen l'elixir per a l'eterna joventut però, sens dubte, la presència de molta vitamina C, juntament amb altres antioxidants, com el seu elevat contingut en vitamina A en forma de betacarotens i la luteina, la converteixen en un aliment ideal per a protegir a l'organisme de moltes malalties degenerativas.

Les taronges, juntament amb les llimones o aranges, s'han utilitzat àmpliament en les dietes anti-envelliment. A més, el seu elevat contingut amb vitamina C i altres components antioxidants, aquests fruits són molt alcalins, pel que ajuden a depurar les toxines del corrent sanguini, eliminen l'àcid úric i fluidifiquen la sang.

Menjar abundants taronges després de passar una malaltia és una bona manera d'afavorir la recuperació. Els estudiants haurien d'introduir aquest fruit en la seva dieta com aliment que produeïx energia i que els ajuda a concentrar-se més en els seus estudis oferint un millor rendiment escolar.

Es creu que la taronja també ajuda a millorar les relacions sexuals de la parella a l'afavorir l'augment de la libido. La veritat és que la vitamina C sembla tenir un efecte positiu sobre totes les glàndules de l'organisme.

La taronja protegeix contra el càncer.
Les taronges són riques en bioflavonoides que posseeïxen reconegudes propietats anticanceroses. Entre ells un dels més interessants és la hesperidina. La taronja és el fruit que conté una proporció més elevada de hesperidina després de la llimona. Aquest component, per les seves propietats protectores dels capil·lars, resulta útil per al tractament de les varius, o "hemorroides". A més, s'ha vist que pot inhibir el creixement de certs tipus de cèl·lules cancerosas com les de mama o les de boca. Altres bioflavonoide que mereix ser esmentat i del com la taronja és l'aliment que més conté és la naringenina. Les seves propietats són similars a la hesperidina.

Aquests principis i altres, com el també flavonoide rutina, es troben en el epicarp de la taronja, és a dir, a la capa blanca que es troba entre la pell i la carn. És interessant, doncs, esprémer les taronges i beure el líquid on es troben aquests components. Les persones que no desitgin beure suc de taronja han de saber que, a més dels flavonoides, aquest fruit conté altres principis als quals també se'ls han atribuït propietats similars i la majoria d'ells es troben a la polpa, com el limonent, que proporciona a aquests fruits la seva característica olor.

Vitamina C, fibra, limonent, pectina o aminoàcids com la serina o la alanina són compostos anticancerosos reconeguts que es poden adquirir menjant aquestes fruites. El consum d'aquesta fruita es recomana com prevenció del tractament del cancer de colon, però podrien ser útils en la prevenció del càncer de mama.

Les taronges són bones per a la circulació
les taronges protegeixen l'organisma contra les malalties cardiovasculars. La raó d'aquesta propietat es troba tant en la seva capacitat per a disminuir la pressió arterial com en el seu poder per a impedir la formació de trombos en les artèries que serien responsables de nombrosos accidents vasculares. Menjar taronges ajuda a millorar la circulació i protegeix contra l'infart.

S'ha comentat la capacitat per a reduir el colesterol de baixa densitat (LDL),responsable de la dolenta circulació i un dels factors determinants en l'aparició de malalties vasculars. Encara que la hesperidina és capaç de reduir els nivells de "colesterol dolent", sembla ser que les funcions protectors de l'aparell circulatori es deurien més a les propietats antiagregants de la taronja (capacitat per a fer la sang més fluida al impedir l'aparició de trombos) que a les seves propietats anticolesterol.

Les taronges protegeixen els fetus de les dones embarasses.
Les taronges contenen àcid fòlic (vitamina B9) necessari per al bon funcionament cel·lular així com el bon estat del cor i del sistema nerviós. Les dones embarassades haurien de menjar taronges, ja que aquesta vitamina protegeix als seus fetus contra la malaltia de l'espina bífida, una malformació congènita produïda pel creixement incorrecte del nen.

Aquest component és necessari per a no desenvolupar l'anèmia megaloblástica, un tipus d'anèmia que es produïx per falta d'aquest component, per a combatre la depressió o per a evitar les canes prematures.

Una fruita rica en minerals
Les taronges contenen bastant calci, necessari per a la formació dels ossos i de les dents, i potasi, un mineral que resulta necessari per a l'equilibri dels líquids en l'organisme. És la seva riquesa en potasi, juntament amb el seu alt contingut en aigua i el seu baix nivell en sodi el que converteix a aquesta fruita en un aliment molt adequat en les dietes per a aprimar. Les taronges tenen poques calories, resulten molt diurètiques i ajuden a eliminar líquids de l'organisme, pel que són molt adequades per al tractament de l'obesitat i la retenció de líquids.

A més de calci i potasi, les taronges contenen fòsfor, l'equilibri del qual amb el calci és fonamental per a una bona salut cel·lular. La falta d'aquest element pot conduir a debilitat general, debilitat òssia o muscular, problemes de dents, falta d'interès o anorèxia. La seva riquesa en magnesi és elevada, una cosa molt útil per a la salut del cor o el bon desenvolupament dels músculs. La seva deficiència podria produir problemes d'immunitat. El seu contingut en sofre garanteix, amb l'ajuda de l'àcid fòlic, una bona salut de les ungles i del cabell.

RISOTTO DE CEPS

Avui hem gaudit d'un risotto.....
Risotto de ceps. (font: Rosaria Simone) 


RISOTTO DE CEPS

INGREDIENTS:
400 g d'arròs especial per fer risotto (bomba, carneroli)
2 litres de caldo vegetal
60 gr de ceps secs
formatge parmesà 
1 ceba mitjana
sal 
pebre
oli d'oliva extra verge
una mica de mantega 

PREPARACIÓ: 
Posar els ceps en aigua com a mínim mitja hora fins que s'estovin be. En una olla sofregir la ceba picada i quan estigui daurada afegir l'arròs i remoure durant uns minuts fins que agafi un color com blanc "anacarat". Agregar-hi els ceps escorreguts tot remenant uns minuts més i el suc que han deixat els ceps s'ha d'incorporar al caldo vegetal. A partir d'aquests moments s'ha d'anar incorporant el caldo poc a poc fins que l'arròs estigui cuit (son entre 15 i 20 minuts des de que es va començar a afegir l'arròs). El plat ha de quedar sucós, ni sec ni caldós. Treure l'olla del foc i afegir la mantega i el formatge ratllat. Deixar reposar uns minuts abans de servir.

AMANIDA DE CARXOFES

Be doncs ara toca la recepta freda. (font: Rosaria Simone) 

AMANIDA DE CARXOFES (dedicada especialment a una amiga de la joventut....ella ja sap perquè)

INGREDIENTS:
5 o 6 carxofes (ben tendres)
formatge parmesà tallat a làmines molt fines
sal 
pebre 
oli d'oliva extra verge
una llimona 
vinagre de mòdena

PREPARACIÓ:
Netejar les carxofes, eliminant les fulles dures de l'exterior. Quedar-se només amb el cors i tallar-los a làmines molt i molt fines (tot el que es pugui). Posar-los en un bol amb el suc de la llimona, així evitem que s'enfosqueixin i deixar-ho en maceració durant mitja hora. Escorre tot el suc. Preparar l'amanida amb les carxofes, posant-hi sal, pebre, l'oli i el vinagre. Barrejar-ho be i finalment afegir les làmines de formatge parmesà.

AMANIDA DE CARXOFES










I ara una recepta calenta.

RISOTTO DE CARXOFES

INGREDIENTS:
400 g d'arròs especial per fer risotto (bomba, carneroli)
2 litres de caldo vegetal
5 o 6 carxofes
formatge parmesà 
1 ceba mitjana
sal 
pebre
oli d'oliva extra verge
una mica de mantega 
1/2 got de vi blanc

PREPARACIÓ: 
Netejar les carxofes, eliminar les fulles dures de l'exterior i quedar-se amb els cors i tallar-los a trossos. En una olla sofregir la ceba picada i afegir les carxofes fins que s'estovin. Afegir el vi i deixar que s'evapori. Agregar-hi l'arròs i remoure durant uns minuts. A partir d'aquests moments s'ha d'anar incorporant el caldo poc a poc fins que l'arròs estigui cuit (son entre 15 i 20 minuts des de que es va començar a afegir l'arròs). El plat ha de quedar sucós, ni sec ni caldós. Treure l'olla del foc i afegir la mantega i el formatge ratllat. Deixar reposar uns minuts abans de servir.

RISOTTO CON I CARCIOFI












PER CERT LA MEVA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC EN LA PUBLICACIÓ ANTERIOR ESTAVA EQUIVOCADA. ARA JA ÉS LA CORRECTA

LES CARXOFES

Bon dia.
Ja es pràcticament hivern i aviat arriben les bones carxofes.
Avui m'agradaria parlar d'elles.

Quan arriba la tardor i comença el fred, arriba també el moment de les carxofes, unes hortalisses saboroses, amb moltes possibilitats a la cuina i, per descomptat, amb moltes propietats saludables per al nostre organisme. Colesterol? Problemes de fetge? De cor? Àcid úric? La carxofa us ajudarà.

És originària de la costa mediterrània, de Sicília o Egipte. Aquí ens interessa parlar de les propietats nutricionals dels aliments, però la carxofa té un història curiosa a la mitologia i paga la pena aturar-nos-hi un moment. El déu Júpiter es va enamorar de Cynara, una noia rossa i molt bella que el va rebutjar. Júpiter, que tenia un caràcter que déu n’hi do, la va transformar en Cynara scolymus, que és el nom científic de la carxofa. Així que,  si un déu us va darrere, penseu-vos-ho dues vegades abans de rebutjar-lo.

Propietats nutricionals

Com que conté molt poques calories i té propietats diürètiques es fa servir molt en dietes per aprimar. Segurament recordareu la famosa dieta de la carxofa, que van posar de moda celebritats espanyoles de baixa estofa. No cal dir que no en feu cas, oi?

A banda, la carxofa conté vitamines del grup B, en concret niacina (B3), riboflavina(B2),tiamina (B1) i B6 i també vitamina A. És rica en ferro, calci, fòsfor,  magnesi, potassi i sodi, i conté unes quantes  proteïnes i també hidrats de carboni i mucílags (fibra soluble). Resulta especialment interessant pels àcids que conté, com el cafeoilquínic i el dicafeoilquínic, el cafeic, l’oleic, el linoleic i el pantotènic. També aporta  flavonoides.

Efectes sobre l'organisme

La carxofa és bona per als problemes digestius i metabòlics, gràcies a la fibra soluble que aporta. Així, és depurativa, regula el trànsit intestinal i enforteix el sistema immunològic. També és bona per les cefalees (mal de cap) i per controlar el colesterol, pels mucílags i també pels flavonoides, que a banda són antioxidants i estimulen el cor.

Protegeix el fetge i contribueix a la seva recuperació en casos de malalties hepàtiques. Afavoreix la funció biliar gràcies als àcids cafeic, oleic i linoleic i l’àcid cafeoilquínic estimula producció de bilis. Per aquesta raó, els que tinguin pedres a la vesícula se n’haurien d’estar de menjar carxofes.

Aquests àcids, juntament amb la fibra, també són responsables de la reducció del colesterol, i disminueixen la pressió arterial i prevenen l’arteriosclerosi. La carxofa també redueix el nivell de sucre a la sang.

Atenció mares lactants: la carxofa disminueix la producció de llet.

Canvis vitals

Sempre insistim en la necessitat de menjar productes de temporada, perquè la natura ens proveeix de tot allò que necessitem en cada estació i perquè quan les verdures es conreen i es recol·lecten seguint el seu cicle vital, les seves propietats saludables es multipliquen. A més, des del punt de vista de les seves qualitats energètiques és quan estan millor. És important canviar el xip: viureu més en harmonia amb el vostre entorn.

TARTA D’AMETLLES

Bon dia des de la muntanya.

Ja fa temps que comparteixo receptes i avui m'agradaria fer-ho amb un pastis d'ametlles, que no pots de deixar de provar-lo. Fàcil de fer i fàcil de menjar........

TARTA D’AMETLLES

Ingredients: 125 gr d’ametlla molta, ralladura de llimona, 125 gr de sucre de canya, 3 ous, 60ml oli d’oliva, 50 gr de farina integral, 2 cullerades de llevat, anous, pinyons, ametlles a làmines, sucre de canya, sèsam.

Ratllar la pell de la llimona i barrejar-ho amb el sucre. Incorporar els ous i batre per espai de 2 minuts. Afegir l’oli i les ametlles moltes i tornem a batre uns segons més.

Finalment afegim la farina i el llevat i barregem durant un 5 o 6 segons.

Posar la barreja en un motlle de 22 cm, prèviament untat amb mantega i farina. Posar per sobre les anous, el sèsam, els pinyons i el sucre de canya.

Introduir-ho al forn pre-calentat a 180º durant 30 minuts.

Propietats nutricionals

Un grapat d’ametlles pelades –que serien de dotze a quinze–, té un valor calòric d’unes 112 quilocalories, que és semblant al d’un got de llet sencera de vaca, però, a diferència d’aquesta, les persones sensibles a la lactosa o a la proteïna de vaca toleren més bé les ametlles.

L’ametlla amaga dins seu la capacitat d’esdevenir un arbre, i per això el 50% del pes de l’ametlla són greixos, la majoria dels quals són àcids grassos monoinsaturats, en concret àcid oleic –que potser us sona perquè és el mateix que el de l’oli d’oliva. Una dieta rica en aquest tipus de greixos –com és el cas de la mediterrània– té un efecte positiu sobre la regulació de contingut de colesterol i triglicèrids, els greixos considerats “perillosos” per a la salut de cor i artèries.

El 20% de l’ametlla és proteïna, una proporció similar a la de la carn; per aquesta raó les dietes vegetarianes es poden beneficiar del consum habitual d’aquesta fruita seca. A més, és una de les poques fonts vegetals que conté un aminoàcid essencial –l’arginina– imprescindible en l’etapa de creixement dels infants.

Encara que no ho sembli, l’ametlla és la fruita seca amb la proporció més alta de fibra: el 15% de l’ametlla ho és i, d’aquesta, la majoria és del tipus soluble. La fibra soluble és idònia per provocar sensació de sacietat, afavorir el creixement de la flora bacteriana i estimular els moviments intestinals.

Les ametlles tenen un contingut elevat en calci; per exemple, 100 g d’ametlles aporten 235 mil·ligrams de calci, que és quasi el doble de calci que en 100 centímetres cúbics de llet (equivalent a mig got). I a més l’ametlla conté també un altre mineral valuós per als ossos, el magnesi, que facilita la fixació del calci a l’esquelet i també evita les rampes a les cames.

Finalment, són riques en vitamina E, que és un antioxidant molt potent que ens protegeix dels radicals lliures i, per tant, amb efecte antienvelliment i també reductor del colesterol.

Efectes sobre l'organisme

Els efectes beneficiosos de les ametlles sobre l’organisme són variats: actuen enfortint ossos, cor, pell, ulls, cabells, etc. Això fa que alguns autors les considerin aliment-medicament, i que les “receptin” en quantitats moderades diàriament amb l’esmorzar o berenar (Moritz, Los Secretos Eternos de la Salut, 2008).

Des de l’antiguitat s’han utilitzat les ametlles per les seves propietats medicinals: contra la tos, per abaixar la tensió arterial, per protegir el fetge i com a antiinflamatori i cicatritzant.

La dosi recomanada és d’un grapat a dos al dia (uns 12-25 grams). Tampoc cal menjar-ne més, perquè en excés poden resultar indigestes. La millor manera de consumir les ametlles és comprar-les amb closca i anar trencant només les que necessitem perquè així es conserven millor. La pell que cobreix l’ametlla és una protecció que té contra la picada dels insectes i les infeccions dels fongs, per tant és molt indigesta i convé eliminar-la. Per fer-ho el millor és deixar-les en remull durant la nit o bé, si tenim pressa, escaldar-les uns segons en aigua bullent i colar-les per, encara calentes, treure’ls la pell amb facilitat.

Cal recordar que, si volem mantenir els efectes positius dels greixos insaturats, no convé fregir-les, torrar-les ni garapinyar-les.

Canvis vitals

L’ametlla és un aliment de naturalesa dolça, que, segons la medicina tradicional xinesa, ha de ser el sabor predominant a la nostra dieta; però hem de vigilar perquè no tots els aliments dolços provoquen el mateix efecte. Hi ha tres tipus de dolç i justament el de les ametlles té un efecte enfortidor i tonificant per a l’organisme. Per això hem començat aquest rebost amb el lema: “Posa un grapat petit d’ametlles a la teva vida cada dia i comença a experimentar un gran canvi!”.

La medicina ayurvèdica de l’Índia considera les ametlles reconstructores de l’estructura bàsica del cos (els ossos i la sang) i el seu oli com un nodridor molt potent de la pell, especialment en els casos de dermatitis, psoriasi, pells seques i cremades superficials. D’aquí ve la llarga tradició cosmètica d’utilitzar les ametlles en les cremes hidratants.

.

QUICHE DE VERDURES

Les meves "quiches", que cada dia que les faig em sorprenen més.....proveu de fer-la.......segur que triunfeu

QUICHE DE VERDURES (CARBASSÓ I CEBA),( PORROS I XAMPINYÓ)(ESPINACS AMB BACON/PANSES I PINYONS)(ESPÀRRECS VERDS I TOMÀQUET CHERRY) O EL QUE ES TINGUI A LA NEVERA

Massa brisa (es pot comprar una de fresca o fer-la tu)

2 carbassons

1 ceba grossa

2 ous

1 pot crema llet (200 ml)                                 

100 o 150 gr. Formatge ratllat gruyère

Tallar la ceba i el carbassó en juliana.

En una paella posar-hi una mica d’oli i afegir primer la ceba i després al carbassó a foc baix fins que les verdures estiguin ben “pochades”. Escorre l’aigua i l’oli que pugui quedar.

Barrejar la verdura amb els dos ous batuts, la crema de llet i el formatge, afegir-hi sal i una mica de pebre.

Preescalfar el forn a 250º i quan estigui calent baixar-ho a 170º.

Seguir les instruccions de la massa (jo la faig coure entre 5 i 10 min abans sola i sense el farcit) desprès afegeixo la barreja i ho poso al forn uns 30 min a 170º, tot controlant que estigui ben cuita. En l’últim moment ho poso a daurar 1 min perquè agafi color.

Bon profit

I per últim algunes frases o dites interessants:

SOPA DE CAMP

 Avui plou i bufa el vent.........una llevantada important (això diuen)

Be jo no hi entenc de vent i de fenomens meteorològics, però amb un dia com aquest estaria be compartir una recepta que ens inspiri al recolliment i al caliu de la llar. Una recepta sana i energètica: una sopa

SOPA DE CAMP

Ingredients:
300 gr de mongeta blanca cuita
1 kg de bledes tallades a tires
1 ceba gran tallada molt fina
una miqueta de "pimenton de la vera"
una pastilla de caldo vegetal 
sal 
oli d'oliva verge
una miqueta d'all picat

Preparació:
En una olla de fons gruixut saltejar la ceba amb l'oli fins que agafi color daurat, llavors s'ha d'afegir l'all i el "pimenton". Ofegar-ho durant uns segons i afegir les bledes, que prèviament haurem rentat i tallat a tires. Coure-ho durant uns 5 minuts amb l'olla tapada. Afegir 1/2 litre d'aigua bullint amb sal, on hi haurem dissolt la pastilla de caldo vegetal. Finalment afegirem les mongetes blanques i un deixarem uns segons perquè s'incorpori tot junt.

I ara les propietats nutritives de les bledes

És originària dels països europeus de la costa mediterrània i el nord de l’Àfrica. A segle I dC ja es consumia: en menjaven els grecs. I els romans i els àrabs, que van desenvolupar-ne el cultiu i en van descobrir les propietats medicinals. En trobareu tot l’any, però el millor moment per consumir-ne és a la tardor i a l’hivern. Sembla una verdura humil, però està carregada de nutrients fonamentals pel nostre organisme, sobretot minerals com el calci o el potassi i vitamines com la C o l’A. És ideal per a dietes depuratives, és diürètica, té molta fibra  i té molt poques calories.

Propietats nutricionals

Tenen vitamina C (24 g per cada 100 g de bledes), una vitamina antioxidant que intervé en moltes reaccions metabòliques i que ajuda a l’absorció del ferro. També tenen una quantitat no gens insignficant de vitamina A(1.950 unitats internacionals). La vitamina A ens ajuda a combatre infeccions i, entre d’altres coses, és essencial per a la pell, els cabells, les mucoses i els ulls.

100 g de bledes també cobreixen el 25% de les necessitats diàries de potassi, el 30% de les de calci, la meitat del ferro, gairebé la meitat del magnesi i el 20% de de la vitamina E, a més d’aportar iode, àcid fòlic –essencial per a les embarassades—, betacarotens i una petita quantitat de vitamines del grup B.

Efectes sobre l'organisme

Són molt riques en fibra, per tant, són ideals per combatre l’estrenyiment. Si heu de perdre pes, també us ajudaran: en aquest sentit no hi ha cap aliment màgic, però sacien, són força nutritives i tenen poques calories. També són calmants, si teniu problemes digestius o intestinals, i tenen un lleuger efecte diürètic i alleugen les irritacions de les vies urinàries. Tenen efecte alcalinitzant i ens ajuden a no perdre minerals i a millorar problemes de pell com l’acne.

Com hem dit abans, si patiu càlculs renals o litiasi renal, compte, perquè contenen una petita quantitat d’àcid oxàlic. Això no vol dir que no en mengeu, vol dir que no us n’atipeu

Canvis vitals

Fèiem broma amb els traumes infantils relacionats amb les bledes, però la cosa és força seriosa: la nostra relació amb el menjar també és emocional, i si de petits ens han atipat d’alguna menja en concret o ens han forçat de males maneres a menjar coses que no ens agradaven, el més probable és que desenvolupem aversió per determinats aliments. Si és el vostre cas, recordeu que ja no sou nens i que potser val la pena donar una segona oportunitat a determinats aliments. Per sort, la natura ens ofereix múltiples possibilitats per obtenir els nutrients que necessitem cada dia de molts aliments diferents, però ampliar el ventall d’aliments és essencial en una dieta sana: primer, perquè us ofereix més possibilitats nutritives i organolèptiques; i segon, perquè si mengeu molt variat la possibilitat de tenir intoleràncies alimentàries es redueix dràsticament.

LLENTIES AMB CALAMAR

Hola. Primer volia compartir una recepta molt peculiar i a continuació les propietats de la protagonista (la llentia).....proveu de fer-la, és fàcil, reconfortant i boníssssssimmmmmaaaaaa.....això diuen.

LLENTIES AMB CALAMAR

Ingredients:
3 calamars grans de platja
1,2kg de llenties cuites
1 ceba gran
300g de tomàquet ratllat
3 fulles de llorer
aigua mineral
oli oliva extra verge
sal

Preparació:
Netejar una mica els calamars (no em molta aigua), tallar-los a trossets petits i sofregir-ho directament a la cassola, sense oli. Quan s'hagin enrossit, afegir oli d'oliva i la ceba picada. Deixar-ho coure fins que canvii de color.
Afegir-hi el tomàquet ratllat i la sal i deixar-ho fins que estigui tot ben incorporat. Afegir les fulles de llorer i les llenties i a continuació cobrir-ho amb aigua mineral. Deixar-ho coure fins que l'aigua es consumeixi. Ha de quedar caldós i sucós.
Perquè tingui més gust el plat és millor deixar-ho reposar com a mínim 2 hores.

Bon PROFIT       

Les llenties (Lens culinaris) es consumien ja en l’època anterior a l’aparició de l’agricultura; se n’han trobat restes que daten de fa més de vuit mil anys. Van ser l’aliment d’excel•lència de la civilització egípcia i la base de l’alimentació dels soldats de l’època romana. Originàries del sud-oest asiàtic, s’adapten a una varietat climàtica molt àmplia, enriqueixen la terra on es cultiven i alimenten com un bistec

Propietats nutricionals

Les llenties destaquen perquè contenen molta proteïna: un 20% seques, que es converteix en un 10% cuites, és prou elevat perquè siguin considerades un aliment proteic. Com que no tenen tots els aminoàcids essencials –són deficitàries en metionina–, per poder disposar d’una proteïna completa, només cal combinar-les –en el mateix plat o en un altre àpat del dia– amb cereals com l’arròs o amb llavors, com per exemple el sèsam.

Són riques també en hidrats de carboni (cap a un 50% si són seques i un 25% si són cuites), però es tracta d’hidrats de carboni complexos i d’assimilació lenta que, combinats amb l’elevat percentatge de fibra (soluble i insoluble), generen sensació de sacietat.

No hi ha cap altre tipus d’aliment que ens aporti un percentatge tan elevat de proteïnes amb tan poc greix (menys de l’1%).

Són riques en vitamines i minerals:

Vitamina A: en forma de betacarotè que l’organisme transformarà en vitamina A. Intervé en diverses funcions biològiques, entre les quals hi ha la formació de determinades substàncies que formen part de la pell, els ossos, les mucoses, el sistema reproductiu i els pigments de la vista.

Vitamines del grup B: són essencials per al funcionament del metabolisme, l’assimilació dels hidrats de carboni. Aquestes vitamines (complex format per vuit vitamines diferents: B1, B2, B3, B5…) actuen en sinergia i permeten assimilar els hidrats de carboni, greixos i proteïnes, i fan possible que l’organisme es nodreixi.

Calci: les llenties contenen 50 mg de calci per cada 100 g de llentia crua. Aquest nivell és inferior al de la llet de vaca, però semblant al de la llet materna i, a més, les llenties són riques en fòsfor (no com la llet de vaca), de manera que contribueixen a millorar l’absorció intestinal i la formació de l’os.

Fòsfor: es tracta del segon mineral en quantitat al cos i el trobem en totes les cèl·lules. Forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits. Forma part del material genètic i de la membrana cel•lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.

Ferro: Les llenties contenen 6,9 mg de ferro per cada 100 g de llentia crua, és a dir l’equivalent a un tall de bistec de 100 g de vedella (7 mg). Es tracta d’un mineral amb funcions molt importants. Forma part de l’hemoglobina, que actua en el transport de l’oxigen, i el diòxid de carboni i participa com un element actiu dels enzims relacionats amb el procés de la respiració cel·lular. Hi ha controvèrsia sobre si aquest ferro no-hemo –és a dir, vegetal– és igual d’assimilable que l’altre. Per potenciar-ne l’absorció, convé combinar-la amb aliments rics en vitamina C (podem beure aigua llimonada o fer una amanida amb tomàquet abans).

Zinc: mineral que intervé en la síntesi d’hormones sexuals; en l’home afavoreix l’augment del nombre i de la mobilitat dels espermatozoides i eleva els nivells de testosterona.

Efectes sobre l'organisme

El consum habitual de llegums pot reduir el risc de determinats tipus de càncer. D’acord amb estudis científics publicats, sembla que el consum habitual de llegums està associat a un descens significatiu del risc de càncer de boca, de faringe, d’estómac, colonorectal i de ronyó.

Poden ajudar en les dietes d’aprimament. Hi ha la creença que els llegums engreixen; doncs bé, això sembla que només és veritat quan es cuinen amb greixos animals (xoriço, cansalada, etc.) Els llegums quasi no contenen greixos: les llenties en general en tenen menys d’un 3% i els seus hidrats de carboni són d’un índex glucèmic molt baix, de manera que s’assimilen a poc a poc. De fet hi ha estudis que demostren que una dieta hipocalòrica rica en llegums contribueix a mantenir el pes i, fins i tot, a reduir l’estat proinflamatori que sovint presenten les persones amb sobrepès.

Tenen efectes beneficiosos per a les persones diabètiques. Els llegums són rics en hidrats de carboni que s’assimilen lentament i alhora contenen substàncies inhibidores de la digestió, cosa que implica que l’absorció és lenta. Aquest fet, combinat amb la fibra soluble que contenen, les fa molt adequades per a les dietes dels diabètics. De fet, hi ha estudis científics que les avalen com a aliment beneficiós per a qui té diabetis tipus II.

Contribueixen a regular la pressió arterial i els nivells de colesterol i sucre en sang. Diversos estudis demostren que la ingesta regular de llegums –és a dir quatre plats a la setmana en què s’incloïen específicament les llenties–, dóna com a resultat una millora en la pressió sanguínia, el mecanisme d’eliminació del colesterol, així com específicament dels colesterols “dolents”: LDL, VLDL i els triglicèrids.

Contribueixen a prevenir problemes coronaris, diabetis, pressió sanguínia elevada i inflamació. La qualitat nutricional dels llegums i el seus efectes en la prevenció del risc cardiovascular ha estat estudiada científicament i ha donat resultats molt positius gràcies a la presència dels fitoquímics (o substàncies químiques vegetals amb propietats antioxidants), que donen lloc a nivells més baixos de marcadors d’inflamació.

Estan contraindicades en cas d’àcid úric elevat. Les llenties contenen proteïna (font de nitrogen), que és metabolitzada pel cos i produeix urea, que s’ha d’eliminar. Les persones que tenen nivells elevats d’àcid úric no n’haurien d’ingerir amb regularitat, perquè poden contribuir a agreujar la situació.

En cas de dubtes sobre com incorporar les llegums progressivament a la dieta per anar substituint fonts de proteïna animal convé estar ben informat i assessorat per una persona especialitzada en dietètica i nutrició.

Canvis vitals

Segons la medecina tradicional xinesa, les llenties són de naturalesa tèrmica neutral i tenen un sabor suau. Originen canvis vitals relacionats amb les seves propietats diürètiques i beneficioses per al cor i la circulació. Són estimuladores del ronyó endocrí (les glàndules suprarenals) amb l’efecte d’estimulació de la vitalitat.

Aquesta tradició també destaca que les lleguminoses en general poden ajudar a regular els nivells de sucre en sang, l’equilibri hídric del cos i altres aspectes del metabolisme. Es creu que també promouen una activitat sexual equilibrada i un desenvolupament compensat del cos, incloent el sistema nerviós (en què destaca el cervell). Totes aquestes accions estan sota el control de les funcions de les glàndules suprarenals i, per això, es considera que les lleguminoses són unes grans nodridores del ronyó i que la seva energia és la base de l’energia vital.

Segons aquest tipus de medicina, s’aconsella coure sempre els llegums acompanyats d’algues marines i de sal per aconseguir un efecte més hidratant i alleugeridor de la seva proteïna concentrada.

Paul Pitchford, al seu llibre Sanando con alimentos integrales, destaca una pràctica tradicional que hi ha a la Xina, segons la qual a les lleguminoses se’ls assigna un valor curatiu basat en el color d’acord amb la teoria dels cinc elements. Per exemple, les lleguminoses de color vermell, com les llenties roges, influeixen en l’element foc, que afecta el cor i l’intestí prim; les lleguminoses de color verd, com les llenties du Puy, influeixen en l’element fusta, que té efecte sobre el fetge i la vesícula biliar; les lleguminoses de colors foscos, negres i marrons, influeixen en l’element aigua, d’aquí el seu efecte sobre el ronyó i la bufeta.